La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Fora de càmera

Parcs, barrancs i selves

26/07/2014 | Per Cori Sebastià

Il·lutració: Christian Inaraja

Il·lutració: Christian Inaraja

“Selva amazònica sense sortir de la ciutat”. Aquest és el titular que llegeixo al butlletí que edita l’Associació de Veïns del barri Gaudí. El titular va acompanyat d’una fotografia que mostra l’estat en què es troba el barranc de l’Espinós, situat darrere dels blocs de l’avinguda de Saragossa. L’entitat veïnal assegura que ja ha demanat que es netegin les parts superior i inferior del barranc que toca al pontet de les vies del tren. La denúncia encara es reforça dins del butlletí amb dues fotografies més de l’aspecte deixat del barranc i ho acompanya novament amb un titular que afirma: “El barranc de l’Espinós de Reus, el més semblant a la selva amazònica”. En llegir aquesta queixa ràpidament m’ha vingut al cap el Parc Gandhi, que se situa al costat de l’antic Velòdrom, entre la plaça de Gandhi, el carrer de Sor Lluïsa Estivill, el d’Antoni de Bofarull, el de l’alcalde Joan Bertran, i l’avinguda dels Països Catalans. Aquest parc es localitza just al damunt del barranc de l’Escorial, actualment soterrat. La seva construcció va culminar la urbanització de la zona del Velòdrom que s’havia iniciat l’any 2004 amb la canalització del barranc de l’Escorial. Aquest parc, que va costar més de 800.000 euros, va ser una de les últimes inauguracions que va fer l’anterior equip de govern local fa dos anys.

            Vaig trepitjar el Parc Gandhi fa poc, un dia que passava a peu per la plaça del mateix nom. En canviar de vorera, hi vaig veure a tocar un espai ple de les herbes que acostumen a créixer en terrenys abandonats. Res més lluny de la realitat. Per sorpresa meva, un cartell deixava clar que aquell indret era el Parc Gandhi. El cartell estava a tocar d’un caminet ben pavimentat tot i que guanyat per les herbes. La curiositat em va portar a accedir al parc i la veritat és que un cop a dins hi vaig descobrir una agradable zona verda, amb diversos camins que porten als diferents accessos del parc, on també hi ha bancs col·locats en racons que conviden a seure-hi. Està farcit d’arbres i de diverses plantacions. Algunes espècies es van col·locar tenint en compte criteris d’estalvi d’aigua i de costos de manteniment. Així, doncs, és possible que algú que no n’entén, de plantes, en vegi algunes de lletjotes encara que estigui estudiat que aquell és el seu espai. Ara bé, però, algú d’aquest grup com jo, sí que sap veure quan un espai està deixat. I això és el que li passa al Parc Gandhi, perquè hi ha racons plens de bosses, ampolles de plàstic i papers que fan evident que cap servei de neteja hi ha actuat des de fa temps.  Els veïns del barri Gaudí asseguren que tenen a tocar la selva amazònica. Al Parc Gandhi segurament és una exageració fer aquesta afirmació, però no ho és dir que li convé una bona repassada. Veïns i visitants esporàdics ho agrairan.



Article publicat al número 21 de la Revista NW (Novembre de 2013)