La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Castells

Els millors Xiquets de la història

La colla castellera supera els 700 socis, dels quals 320 porten camisa

24/07/2014 | Per Francesc Domènech

Moment de la celebració del primer 3 de 9 amb folre dels dos que es van assolir la temporada passada.

Moment de la celebració del primer 3 de 9 amb folre dels dos que es van assolir la temporada passada.

3 de 9 amb folre dels Xiquets de ReusMarina Rull té 7 anys (en farà 8 el mes que ve). Fa 2n curs de primària a l’Escola Alberich i Casas, va a l’Esplai Albada i fa patinatge al Reus Deportiu, després d’haver après a patinar durant dos anys al Pavelló Olímpic. I fa d’enxaneta als Xiquets de Reus. El 5 d’octubre passat, quan faltaven pocs minuts per a les 7 de la tarda, la Marina concentrava la mirada de milers de persones en el moment que, després d’enfilar-se damunt la pinya, el folre, quatre pisos de castellers i els dosos, es disposava a encavalcar-se sobre l’aixecador i a fer l’aleta del castell més desitjat dels Xiquets de Reus, el 3 de 9 amb folre. I, allà dalt, a uns tretze metres d’alçada, va poder escoltar l’esclat de la plaça en forma de crits i aplaudiments que celebraven el que estaven veient, i que feia disset anys que no veien. La Marina, però, no va perdre la concentració perquè l’experiència li ha ensenyat que el castell s’acaba quan tots els companys i companyes tornen a tocar de peus a terra. Va iniciar el descens, molt més ràpid que la pujada, i va arribar a terra. No va poder abraçar el seu germà gran, l’Arnau, perquè tocava el timbal amb els grallers. Ni tampoc el seu pare, que era sota el folre. Ni sa mare, que també feia pinya. Ja a terra, la Marina va veure com es descarregava el castell al qual tantes hores d’assaig li havia dedicat i, de seguida, es va encomanar de la festa en què es va convertir la pinya dels Xiquets, quan tots els peus dels castellers tornaven a tocar la pedra del Mercadal. Els petons, les abraçades i les picades de mans que va rebre no es poden comptar.

Per poder viure aquest moment, des del mes d’abril passat, la Marina havia anat al remodelat local dels Xiquets de Reus tots els dimarts i divendres a les 8 del vespre a assajar. Primer, amb la resta de la canalla de la colla, i al cap d’una hora empalmava amb l’assaig general, amb els grans. Abans de Sant Pere, a més, a aquests dos dies (als quals cal sumar les actuacions del cap de setmana) hi afegia un parell d’hores més el dissabte al matí, per reforçar l’aprenentatge de la tècnica dels castells a tota la canalla, una part de la qual s’estrena cada inici de temporada. I cal afegir-hi, encara, els assajos especials que s’organitzen quan s’està a prop d’una gran diada, com va ser la del Mercadal. Aquesta és la dedicació que exigeix ser casteller, especialment si es forma part del tronc del castell o s’és una peça important de la pinya i el folre. En el cas de la Marina, amb tota la família vinculada a la colla, les coses són més fàcils.

 

Marina Rull, enxaneta dels Xiquets de ReusL’entitat

Marina Rull forma part d’un col·lectiu, els Xiquets de Reus, que ha vist créixer el nombre de persones vinculades d’una manera espectacular els últims dos anys. La colla, fundada el novembre de 1981, té 730 socis, uns 320 dels quals tenen camisa de casteller. Només durant la temporada d’enguany s’ha donat una cinquantena de noves camises a persones (principalment, gent jove) que han hagut de demostrar la seva voluntat de compromís amb la colla assistint a entre quinze i vint assajos i actuacions, i s’ha donat d’alta gairebé un centenar de nous socis. A més, la colla té un nucli de seguidors que els fa costat en grans actuacions. L’any passat, per exemple, en bona part amb motiu del Concurs de Castells de Tarragona, la colla va repartir unes 150 samarretes del mateix color que el de la camisa demanades per gent que volia ajudar a la pinya i que van permetre formar una base sòlida.

Aquest fenomen de creixement de la colla no és exclusiu dels Xiquets de Reus. En tot el món casteller s’ha produït, durant els dos últims anys, un creixement sense precedents: avui hi ha 65 colles castelleres reconegudes oficialment, a més d’unes altres quinze en fase de formació, segons les dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Això vol dir que, pel cap baix, a Catalunya hi ha uns 10.000 castellers en actiu. Un dels fenòmens nous és la creació de colles fora de l’àmbit tradicional, que formen el Camp de Tarragona i el Penedès, especialment a les comarques de Girona. Una de les novetats de la temporada d’enguany ha estat l’estrena de dues colles a les Terres de l’Ebre. Creix el nombre de colles i creix el nombre de castellers a les agrupacions de la zona tradicional. Això ha permès renovar castellers i disposar de més efectius, la qual cosa ha fet possible que moltes colles (també els Xiquets de Reus) s’hagin pogut plantejar créixer i poder fer castells més grans. De totes les colles, la de Reus és una de les onze que enguany han pogut fer castells de nou pisos, xifra mai assolida en el món casteller.

Malgrat aquest creixement, els castells no han viscut aliens a la crisi econòmica. Els Xiquets de Reus, per exemple, han hagut de reduir el pressupost anual, que havia arribat a ser de 100.000 euros. L’entitat viu de les quotes (30 euros anuals els adults i 10 euros anuals els menors) i del que perceben per les actuacions, que és una de les partides que s’ha reduït més perquè els ajuntaments han retallat els pressupostos per a festes, no hi ha tantes actuacions i s’ha hagut de reduir el preu, que varia molt en funció del lloc on s’actua. Contractar els Xiquets de Reus no baixa dels 1.000 euros i en alguns casos pot arribar als 1.800, dels quals la colla ha de restar el cost del transport, entre altres despeses. La crisi ha fomentat molt els intercanvis gratuïts entre les colles: una colla en convida una altra a una actuació, a canvi de retornar la visita, sense cap intercanvi econòmic.

 

L’organització

Com totes les entitats, els Xiquets de Reus tenen la seva junta directiva. Es reuneixen tots els dijous i d’aquestes reunions en surten les decisions que permeten el govern d’un col·lectiu tan nombrós. La junta té dues feines, l’administrativa i la tècnica, amb un cap visible per a cadascuna d’aquestes funcions: Pau Morales (Reus, 1980) és el president de l’entitat i Roger Ciurana (Reus, 1980), el cap de colla. Mentre la part administrativa té a la junta persones que tenen cura de la marxa de l’entitat (tresoreria, local, comunicació...), la part tècnica té, també, responsables d’àrea que s’han de coordinar per als assajos, les actuacions i per dissenyar l’estratègia de la temporada. A més del cap de colla, hi ha els responsables de pinya, de folres, de tronc i de la canalla. L’última paraula la té, però, el cap de colla.

Dos de vuit amb folre descarregat al Concurs de Castells de Tarragona el 2012Roger Ciurana va començar a la colla el 1988 (tenia dos anys més dels que avui té la Marina) fent d’enxaneta als pilars i de dos en castells de vuit. Amb la temporada ja esgotada explica que, tot i haver-lo assajat ja la temporada passada, el 3 de 9 amb folre no el va començar a veure realment possible fins per la Festa Major de Sant Pere d’enguany, quan la colla havia aconseguit tots els objectius que s’havia fixat, entre els quals, descarregar el 2 de 8 amb folre. El cicle d’actuacions de Festa Major “afermava la confiança de la colla i feia veure que tota la feina de l’any passat no havia estat endebades”, explica ara. A partir d’aquí, la feina d’assajos i les actuacions  ja responien a una estratègia per arribar a l’octubre en condicions de trencar tots els límits de la colla, amb el 3 de 9 amb folre, acompanyat del 2 de 8 i del 5 de 8.

El cap de colla, però, té una feina poc visible: és una peça bàsica a l’hora de crear l’ambient necessari per poder plantejar-se els objectius. Ell mateix es posa d’exemple: el 1989 va haver-hi una actuació important a Salou, convocada per celebrar el mil·lenari de Catalunya. Ell havia assajat el 4 de 8 al pis de dosos, però a última hora va ser substituït: “Vaig tenir una gran decepció i, amb els meus 9 anys, em vaig enfadar molt”. Ara, com a cap de colla li toca prendre aquestes decisions, “i no és gens fàcil, perquè has de tenir en compte tant la necessitat tècnica del castell, com la gestió dels personalismes que hi ha”. A vegades, aquests canvis es deuen a motius relacionats amb la talla del casteller, amb el pes, amb el nivell d’assajos... i no sempre s’encaixen bé. Això vol dir que “has de ser molt psicòleg i dedicar molt de temps a la gestió de personal”. Roger Ciurana està convençut que la clau de l’èxit d’enguany es troba en el fet que “tota la colla ha fet seu el projecte que els hem plantejat, se l’han cregut i hem pogut avançar tots junts.”

 

Canvis

Morales i Ciurana pleguen. Després d’un mandat de tres anys, el 17 de gener hi ha l’assemblea general on toca renovar la junta directiva. Tant el president com el cap de colla coincideixen a dir que els resulta molt difícil aconseguir un equilibri entre la vida personal, la professional i la dedicació a la colla: “Arriba un moment que veus que no t’hi pots continuar dedicant amb tota la intensitat que caldria i decideixes que has de fer un pas enrere”. Un pas enrere que no vol dir deixar la colla o, fins i tot, la junta, però des d’una altra responsabilitat: “Ja es veurà què farem, però està clar que no podem continuar anant al davant de tot”. Just aquests dies hi ha les converses per configurar un nou equip que dirigeixi la colla en tots els seus aspectes.

Amb tot, sí que s’atreveixen a explicar com creuen que ha de ser el futur i què cal fer perquè “la màquina continuï en marxa”, tenint en compte que “mantenir el mateix nivell d’enguany no serà gens fàcil”. Roger Ciurana creu que “tant la colla com la ciutat saben que no és bo que ens posem la pastanaga al davant en forma de nous castells a assolir, perquè són d’una extrema dificultat”. El creixement “natural” de la colla seria ara atacar el 4 de 9 amb folre i, així, aspirar a poder portar a plaça l’anomenada tripleta màgica en una mateixa actuació (3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8). “No és bo marcar-se objectius tan concrets”, diu Morales, que coincideix amb el cap de colla en la consideració que “el que cal és que es valori i es potenciï el mètode de treball que ens ha dut fins aquí, polint el que calgui”. L’èxit l’atribueixen a la feina feta durant els tres anys de mandat i en com s’ha dut a terme aquesta feina: “Fa tres anys ni somniàvem que podríem arribar fins a on hem arribat”.

El camí, doncs, no s’acaba en l’aleta de la Marina el 5 d’octubre. Quan torni la primavera, la xiqueta, com els seus companys petits i grans, tornaran els dimarts i els divendres al carrer d’en Rosich per continuar escrivint pàgines de la història de la colla. 


 


Reportatge publicat a la revista NW núm. 22 (Desembre de 2013), complementat amb altres informacions. Avui, els canvis que s'aùnten ja s'han produït. Oriol Ciurana i Jordi Guarque exerceixen de Caps de Colla i Sandra Llauradó presideix l'entitat  i Un foto-muntatge de Carles Fargas (a sota) il·lustrava la portada de la revista. Recordeu que encara podeu adquirir l'exemplar a la botiga virtual, aquí.

 

Portada núm. 22


Notícies relacionades
CULTURA | Castells
Els Xiquets de Reus fan història actuant davant el Palau de les Nacions de Ginebra

09/06/2014 | Per Francesc Domènech | comentaris comenta

Els Xiquets de Reus han tornat de Suïssa amb la sensació d'haver participat en un fet històric. Haver decidit formar part de la campanya organitzada per demanar suport als europeus perquè el 9 de novembre es pugui votar ha estat un encert de la colla castellera, a qui li va tocar actuar en un lloc tant simbòlic com la Plaça de les Nacions de Ginebra, on hi ha la seu europea de l'Organització de les Nacions Unides. Van plantar-hi castells de set, però això és el de menys. L'important era ser-hi.