La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

POLíTICA | Eleccions europees

Europa-Reus: Una lectura local dels resultats de les eleccions europees

ERC guanya a Reus i Ciutadans té prou vots com per aspirar a obtenir representació municipal.

26/05/2014 | Per Francesc Domènech

Resultat en vots aboluts de les eleccions europees a la ciutat de Reus. La participació va ser del 43,86 per cent del cens electoral.

Resultat en vots aboluts de les eleccions europees a la ciutat de Reus. La participació va ser del 43,86 per cent del cens electoral.

Tots els experts coincideixen a afirmar que el comportament de l'electorat en uns comicis europeus no té res a veure amb el que es té en altres eleccions, ja siguin generals, catalanes o municipals. La sèrie històrica de resultats electorals demostra aquesta tesi, però també deixa clar que els resultats europeus marquen tendències. En aquest sentit, pel que fa als partits grans, la tendència que marquen els resultats de les eleccions d'aquest diumenge és una clara tendència a l'alça d'ERC, una estabilitat a la baixa de CiU, una notable pèrdua de vots del PSC, una clara recuperació d'ICV-EUiA i una entrada amb força en l'imaginari polític local de Ciutadans.

Als partits petits, aquestes eleccions els poden haver marcat un límit, un sostre on poden aspirar a arribar. I als grans, molt afectats per l'abstenció, els avisa de fins a on poden baixar. En xifres de vot absolut, i si prenem com a referència els vots dels partits presents a l'Ajuntament de Reus en el present mandat municipal, la CUP va ser al 2011 el partit menys votat dels que tenen escó al saló de Plens, i va entrar-hi amb 1.931 vots, havent-se produït una participació del 53,82 % del cens. Doncs bé, a les europees, amb una participació del 43,86 %, tres partits que avui no són a l'Ajuntament de Reus superen el nombre de vots obtinguts per la CUP al 2011: Són, és clar, ERC, amb 6.855 vots a Reus (la recuperació de suports és espectacular), Ciutadans, que obtenia a Reus 2.374 vots, i Iniciativa per Catalunya, amb 2.215 vots. També mereix l'atenció el fenomen "Podemos", que obtenia a Reus el 4 per cent dels suports. Una formació que inclou en el seu programa electoral el suport al dret a decidir de "tots els pobles d'Espanya".

Si fem política ficció i apliquem la Llei d'Hondt dels resultats electorals de diumenge a la distribució dels 27 escons del ple de l'Ajuntament de Reus, el resultat seria un empat a 7 regidors entre ERC i CiU, empat a 4 regidors entre PP i PSC, un empat a 2 regidors entre Ciutadans i Iniciativa per Catalunya i un escó per a "Podemos". Es trtacta, evidenment, d'un exercici fals, de ficció política, perquè, per exemple, no s'ha pogut avaluar la força electoral d'Ara Reus, o la incidència que puguin tenir altres iniciatives ciutadanes convertides en candidatura política, com podria ser el cas de la plataforma "De nou Reus".

En tot cas, els resultats de les europees a Reus vénen a confirmar una cosa que ja diuen les enquestes: el pròxim Ajuntament de Reus, que sorgirà de les eleccions que s'han de celebrar d'aquí a just un any, tindrà més formacions, estarà més atomitzat i, per tant, pot ser més difícil de governar.


Política local: Any -1


Aquest mes de maig, l'edició de paper de la revista NW fa un respàs a la situació dels partits polítics quan falta un any per a les eleccions. Les dades i valoracions de partits i candidats, doncs, estan fetes abans de saber-se els resultats electorals.

Cap institució, mitjà de comunicació o partit polític ha publicat enquestes que serveixin per, com a mínim, intuir quins moviments hi ha en el mapa electoral municipal de Reus. Sí que hi ha enquestes internes dels partits, que no s’han publicat, i de les que en diferents cercles circulen versions no coincidents, en funció de qui és l’interlocutor que les explica. A grans trets, les enquestes vénen a dir que CiU continuaria sent la força més votada, tot i que amb una baixada d’escons que també patiria l’actual soci de govern, el PP; que el PSC mantindria una certa estabilitat; que ERC tornaria a l’Ajuntament i amb una certa força; que la CUP podria aspirar a incrementar la seva representació a l’Ajuntament, i que Ara Reus estaria en disposició de repetir resultats. A aquest dibuix, caldria afegir-hi Ciutadans, amb opcions a tenir representació municipal, i la gran incògnita local que ara per ara és Iniciativa per Catalunya. Ningú ha publicat enquestes locals, però el que diuen les versions de les que hi ha no difereixen gaire del que dibuixen les enquestes que sí que s’han publicat en l’àmbit de Catalunya. I com que no hi ha enquestes, podem considerar les eleccions europees com un interessant exercici demoscòpic, un punt de partida que pot ajudar a definir estratègies dels diferents partits en els pròxims dotze mesos.

En aquest sentit, l’experta en estudis demoscòpics Mercè Chiapella, directora del gabinet Ceres, diu que “al contrari del que s’acostuma a pensar i a fer, les enquestes sobre la imatge i el posicionament dels polítics i dels partits prèvies a unes votacions tenen una funció molt clara: diagnosi d’un punt zero, una fotografia del moment de com estan candidat o el partit, l’avaluació de la gestió dels darrers anys, i com tot això col·labora en la solidesa, potencial del candidat”. A partir d’aquest punt zero, la informació “serveix únicament i exclusivament per redactar el full de ruta de la campanya, la qual haurà de girar, refermar, conservar o tombar (segons sigui el cas) els resultats obtinguts en aquell punt zero. Si no les campanyes i els diners que s’hi inverteixen no tindrien sentit”. Davant la manca d’enquestes, doncs, les europees poden servir de termòmetre, malgrat que l’àmbit d’unes eleccions amb les altres sigui tan diferent. I tenint en compte, a més, que la participació a les últimes eleccions europees a Reus va ser d’un 35,1 per cent, la més baixa de tot el cicle electoral que parteix d’aquells comicis, celebrats el 7 de juny del 2009. En tot cas, tot i els moviments que hi ha hagut fins ara, fins que no passin les europees no es notarà la intensitat de l’activitat interna als partits de cara a les municipals.


Els matiners


El PSC ha estat, juntament amb ERC, el partit més matiner a proclamar el cap de llista. Els socialistes s’han volgut posar ràpidament a la feina per recuperar l’alcaldia de Reus que des de l'arribada de la democràcia havia estat a les seves mans. Francesc Vallès, el cap de cartell triat el novembre de l’any passat, opina que no jugarà en contra seu el fet que no hagi fet carrera política a Reus ni la seva condició de diputat al Congrés de Madrid. Tot el contrari: “Madrid m’ha fet gran com a polític, m’ha enriquit i n’he après. Estant a Madrid he treballat més per Reus que altres que fa molts anys que són diputats al Parlament de Catalunya”. Per ell, deixar Madrid per tornar a Reus és una mostra del compromís amb la seva ciutat “en un moment conflictiu”. Ja fa setmanes que està immers en precampanya municipal. Ha iniciat trobades veïnals i amb diversos sectors, com ara els empresaris, per conèixer les seves preocupacions i necessitats. Tot plegat, afirma, servirà per definir el seu projecte de ciutat que diu que no és sinònim de programa electoral. I és que, segons manté, l’actual govern local no té un projecte de ciutat, i afegeix :“El pacte de govern no està consolidat, no funciona i no agrada a la gent”. El candidat és conscient que els socialistes no ho tenen fàcil a Reus i per això assegura que el seu objectiu és recuperar la confiança dels ciutadans i “perquè passi els hem de donar motius”. En aquest sentit, Vallès comenta que una de les seves apostes és presentar una candidatura molt renovada amb persones disposades a treballar amb rigor i professionalitat.

Un mes abans que Francesc Vallès es presentés públicament com a candidat del PSC, l’assemblea de militants d’ERC triava, a l’octubre de l’any passat, també el seu candidat. Amb el 60 per cent dels vots, els militants republicans van optar per Àlfred Pitarch. “Les sensacions són molt positives i les perspectives passen, fins i tot, per ser decisius a Reus”, assegura el cap de llista. Tot i l’optimisme, Pitarch és prudent perquè, malgrat que enquestes internes fetes a finals de l’any passat els auguren un bon resultat de cara al 2015, també recorda que les que es van elaborar fa tres anys els donaven dos regidors i, al final, no en van treure cap. Segons el candidat republicà, des de la seva elecció, Esquerra està en “campanya permanent”. A hores d’ara ja han iniciat contactes amb ciutadans i diversos col·lectius per conèixer les seves propostes i demandes que els hauran de servir, diu l’alcaldable republicà, per elaborar el programa electoral. I és que, segons la seva opinió, hi ha moltes coses que cal millorar a la ciutat. Per ell, la gestió de l’actual govern local és “un desori i un desgovern. Només veiem disbarats i en prenem nota”. Pitarch assegura que Esquerra té la porta oberta a parlar amb tots els partits amb idearis afins amb la voluntat de sumar i evitar en la mesura del que sigui possible que el vot quedi molt repartit a les municipals, tal com molts preveuen.


L’alcalde


“Ara per ara, el que només fem és treballar dia a dia, amb una feina constant i continuada”. Això ho diu Ima Mis, presidenta de Convergència Democràtica a Reus, la qual assegura que la formació encara no s’ha posat a definir la candidatura i el programa electoral amb vista a les municipals de l’any que ve. Explica que els ciutadans que se’ls acosten diuen que estan satisfets per la feina que actualment fa Convergència al govern de Reus. Això els fa pensar, comenta, que el resultat de les municipals els pot tornar a ser favorable. “La gent entén la situació que ens hem trobat”, assenyala en referència a la delicada situació de les arques municipals i els processos judicials oberts.

El procés d’elecció de candidats al si de CDC passa, d’entrada, pels òrgans locals (executiva i assemblea) i el beneplàcit del comitè executiu intercomarcal i el nacional. Formalment, doncs, l’actual alcalde, Carles Pellicer, haurà de passar aquests tràmits, però pocs s’atreveixen a posar en dubte que serà ell qui encapçali la candidatura. Pellicer havia dit que no seria alcalde més de dos mandats, i just acabarà el primer, i sense haver pogut fer el que ell i el seu partit voldrien per la situació econòmica de l’Ajuntament. Altra cosa serà la llista amb què es presentarà a les eleccions. Pellicer, de fet, ja ha ofert a gent anar a les llistes, cosa que vol dir que prepara canvis. És aviat per dir-ho, però un dels relleus que es donen per fets és el del regidor de Cultura, Quim Sorio.

On potser les coses no estan tan clares és al PP, soci de govern de CiU en aquest mandat. Si Alícia Alegret, fa tres anys, era valor en alça al partit i tenia el suport de tot el comitè executiu local, el provincial i el català, ara les coses no estan tan clares. Alegret té oposició interna a Reus mateix i el suport al comitè provincial, que tenia l’aval del diputat al Congrés tarragoní, Alejandro Fernández, no està tan clar, tot i que Fernçandez ha declarat que Alicia Alegret serà candidata "si ella ho vol".  En clau reusenca, l’oposició interna dins el PP la representa el també regidor Sebastià Domènech, que és el cap del comitè local de la formació. Al PP vindran setmanes intenses fins que no es prengui la decisió definitiva. La proposta de cap de llista l’ha de fer el comitè local, que ha de passar la proposta al provincial. Amb tot, en ser Reus ciutat de més de 20.000 habitants, serà la direcció catalana del partit la que digui l’última paraula. “Fins passat l’estiu no en parlarem”, diu Sebastià Domènech. Avui per avui, doncs, “no hi ha res assegurat”.


La CUP


Totes les enquestes donen a la CUP un resultat millor del que havien obtingut en les eleccions anteriors. El seu únic regidor, David Vidal, no nega que la seva intenció sigui repetir un segon mandat, que seria l’últim per les limitacions que la formació imposa als seus representants institucionals: “En ser l’únic regidor, potser no s’entendria que no repetís”. Si la majoria de partits necessiten l’aval de direccions provincials o nacionals per decidir candidats, a la CUP el procés de decisió es queda a Reus mateix, “tot i que encara no tenim clar com ho farem”. En qualsevol cas, està clar “que passarà per una assemblea local.”

 Mentre, Ara Reus, amb dos regidors, és la formació que genera versions més diferents de les enquestes existents. Els uns asseguren que perden representació, mentre que d’altres diuen que poden incrementar la seva presència a l’Ajuntament amb un o dos regidors més. Sigui com sigui, “fins passat l’estiu no farem altra cosa que continuar treballant a l’Ajuntament”, segons Jordi Cervera, que té clar que vol repetir. El que sí que va treballant Ara Reus és l’estratègia de “franquiciar” la marca a altres poblacions per cedir-la a moviments de caràcter municipalista que puguin sorgir. Hi haurà llistes “Ara” en diversos municipis del Baix Camp, a Tarragona i en altres punts del país.


Els aspirants


Si ERC, com ja s’ha dit, diu que està disposada a parlar amb altres partits “per sumar”, en la mateixa línia s’expressen també des de les files d’Iniciativa per Catalunya-Verds, que fa tres anys també es va quedar a les portes de l’Ajuntament després de formar part del govern durant anys i de tenir representació municipal. Quim Besora, coordinador de l’agrupació local d’Iniciativa, explica que la seva formació intentarà presentar-se a les municipals en coalició amb altres partits. Tot i que a hores d’ara no hi ha res tancat, Iniciativa ha mantingut contactes, per exemple, amb Nova Esquerra Catalana i amb la CUP. Segons Besora, l’objectiu d’IC, més que tornar a entrar a l’Ajuntament, és crear una plataforma de pressió a la ciutat. El coordinador d’IC té clar que les pròximes municipals seran unes eleccions difícils on el vot pot quedar molt repartit: “Si ara presentéssim ja un cap de llista ens tancaríem la possibilitat d’anar en coalició amb altres partits. La manera de demostrar la nova voluntat d’anar junts és no tenir encara candidat”. Ell, en tot cas, aposta per presentar una llista molt renovada respecte a la de fa tres anys.

En les últimes eleccions municipals a Reus no solament Esquerra i Iniciativa es van quedar fora de l’Ajuntament. També la Cori, per la qual cosa el seu líder, Ariel Santamaria, no va poder repetir, pels pèls, com a regidor. La Cori va estar quatre anys a l’Ajuntament i la seva entrada va ser gairebé com un tsunami. La seva manera de fer res tenia a veure amb la dels partits tradicionals. Les seves actuacions desesperaven la majoria de regidors i especialment l’alcalde Pérez, però també va ser molt crític amb el funcionament d’Innova. Passat el temps, es mostra satisfet d’haver trencat l’anomenat “oasi reusenc” i en certa manera sent que la Cori va ser pionera amb una altra manera de fer política que després altres formacions han seguit. Santamaria assegura que actualment el seu partit no ha decidit si es presentarà a les municipals. Ara bé, sí que té clar, però, que en cas que finalment ho faci, ell no repetirà com a cap de llista: “Ja ho vaig ser en tres ocasions i és suficient”. Assegura que no serà fàcil trobar un substitut, però, alerta, amb un to divertit, que si el partit es presenta a les municipals es farà un càsting per triar el cap de cartell on no descarta que també vagi vestit d’Elvis

Santamaria, doncs, està descartat com a cap de cartell però qui sembla que té tots els números per tornar-ho a ser és Albert Tafalla com a alcaldable per Plataforma per Catalunya. La formació preveu proclamar els seus candidats durant l’últim trimestre d’enguany i tot apunta que Tafalla serà, per segona vegada, el cap de cartell de la formació a la capital del Baix Camp, que es mostra “convençut” que en aquesta ocasió podran obtenir representació.

I una altra formació amb aspiracions és Ciutadans. Pepa Labrador, que es va presentar dues vegades com a cap del partit, afirma amb rotunditat que no tornarà a aspirar a ser alcaldable (“ara ja estic jubilada i faig altres coses”). Ciutadans ja ha posat en marxa la maquinària electoral. Juan Carlos Sánchez, responsable de política municipal de Ciutadans a Reus, diu que la formació se centrarà en les eleccions municipals un cop passades les europees.

Durant aquests últims mesos el mapa polític català s’ha transformat amb la presència de nous partits. Aquest és el cas de Nova Esquerra Catalana, nova formació liderada per Ernest Maragall, exdirigent del PSC i d’ideologia catalanista d’esquerres. A Reus també s’ha format un grup impulsor, si bé encara no està legalitzat formalment. Dolors López, presidenta de NECat al Camp de Tarragona, explica que ara la formació està centrada en les europees i no serà fins després d’aquestes quan se centrarà en les municipals. Segons ella, l’objectiu del seu partit és “aglutinar les diferents sensibilitats d’esquerres”. Per això, ara per ara la seva intenció és presentar-se a les municipals en coalició amb altres partits d’esquerra. Tot i que NECat no ha redactat fins ara ni una sola paraula del seu possible programa electoral per a les municipals, la formació opina que un dels punts destacats haurà de ser que Reus “recuperi la seva capitalitat i lideratge” en el Camp de Tarragona.


I encara més?


L’aparició de nous partits a l’escena política ha creat molta expectació per l’atomització del vot que pugui ocasionar, però en els ambients polítics reusencs també ha provocat molt d’interès i s’està a l’expectativa pel que pugui significar la nova plataforma ciutadana De Nou Reus. Està promoguda per un grup de reusencs que asseguren tenir ganes de treballar per al futur de la ciutat i que volen repensar el seu model de gestió. En el manifest que han elaborat asseguren no sentir-se representats “per uns partits polítics que estan atrapats en les seves estructures i que cada cop estan més allunyats dels ciutadans”. A la vegada, ressalten que “les institucions locals i territorials no donen una resposta satisfactòria a les necessitats de la societat”, per assegurar, finalment, que “creiem que només des de la ciutadania podem trobar respostes als requeriments presents i als reptes futurs”. Lluís Gibert, un dels portaveus de la plataforma, explica que la intenció és “implementar noves fórmules de participació ciutadana, altres maneres de fer, innovar en democràcia”. La idea és que els ciutadans generin propostes perquè després els partits se les facin seves i es facin realitat. Segons assegura, l’objectiu de la plataforma no és presentar-se a les eleccions. Ara bé, Gibert deixa clar que ho farà si, arribat el moment, les seves propostes “no trobem encaix dins de tot el sistema”. Al llarg d’aquest mes de maig es faran diverses taules temàtiques que hauran de servir per recollir propostes en diversos àmbits (com ara en economia, educació o cultura). Al juny hi haurà un acte conjunt per recollir les conclusions. Gibert manté que, a hores d’ara, la plataforma ja compta amb el suport d’un centenar de reusencs.

Així estan les coses un any abans. En dotze mesos passaran moltes coses, que poden fer variar les previsions. L’escenari català està molt mogut. I a Reus convé tenir molt present que als jutjats encara no s’ha dit l’última paraula.