La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Crítica teatral

"Qui cony ens va fer creure que havíem de ser feliços?"

"Jo mai", obra estrenada al Festival Temporada Alta, arriba al Bartrina el 22 de febrer

10/02/2014 | Per Cèsar Compte

Els actors del muntatge (Foto: Arxiu)

Els actors del muntatge (Foto: Arxiu)

Jo mai és la nova aposta creativa amb segell Iván Morales que ha revolucionat les platees dels teatres gironins en la darrera edició del festival Temporada Alta i també la del Teatre Lliure de Gràcia aconseguint omplir-les de gent molt jove, adolescents que assisteixen atònits a una impressionant dosis d’adrenalina. Un còctel molotov que explotarà a l’escenari del Teatre Bartrina, el proper 22 de febrer. Lluny de la darrera proposta escènica de Morales, Sé de un lugar, que també es va poder veure a Reus, a Cal Massó, una extraordinària història d’amor i desamor que es va convertir en l’espectacle revelació de la temporada, Jo mai posa en escena de forma trepidant una història a partir de temes com el maltractament, els abusos, la droga; una realitat atemporal de cinc joves adolescents que es barreja amb picades d’ull a l’actualitat més latent, la del mateix dia que l’obra arriba a l’escenari de cada ciutat. Una història que traspassa l’escena. Un concert de música en viu que barreja rock, reggae i folck amb un punt àlgid protagonitzat pel personatge de Maxi, el jove tocat per una tendra bogeria que interpreta la divertidíssima cançó Tim, Tom y Jim. Una veritable declaració d’intencions al voltant del valor de l’amistat. Personatges extrems per a una història carregada de realitat. Carregada de sang i fang. La sang de la violència que han vist o sentit en primera persona i el fang de la terra que han hagut de trepitjar per sobreviure en un món on aquells que no volen ser ni botxins ni víctimes no hi tenen cabuda.

Jo mai posa en escena personatges que es despullen des del primer minut que trepitgen l’escenari. Mostren la seva innocència, les seves ganes de lluita malgrat la boira que arrossega cadascuna de les seves vides. L’excel·lent interpretació dels cinc joves actors surt del cor per fotre’t un cop de puny a l’estómac en mig d’un escenari totalment despullat. El bar Amparo, un bar qualsevol, un refugi on es retroben tres amics tocats per la “desgràcia” i que malgrat les ganes de sobreviure i de fugir de la realitat que els ha tocat viure, no ho aconsegueixen. Una realitat que acaba penetrant les parets del refugi i fa trontollar qualsevol intent d’assentar unes noves bases a la recerca de la felicitat. Però, “...qui cony ens va fer creure que havíem de ser feliços...”, diu Frank, un dels personatges de l’obra, “s’ha acabat el temps de culpar als altres. Ara és el moment de decidir si volem ser com els fills de puta que ens han cardat mal o si volem trencar la cadena”. Queda tot dit!  

 

Fitxa tècnica:

Jo mai

Creació i direcció: Iván Morales/cia. Prisamata

Intèrprets: Marcel Borràs, Laura Cabello, Àlex Monner, Oriol Pla i Xavier Sáez.

Teatre Lliure, 24 de gener de 2014 - www.jo-mai.com