La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Fora de càmera

Patinar pel centre

29/12/2013 | Per Cori Sebastià | comentaris 1 comentaris

Il·lustració: Cristian Inaraja

Il·lustració: Cristian Inaraja

El verb patinar l’associem amb l’activitat de lliscar equipats amb uns patins sobre una superfície amb més o menys gràcia i habilitat, una pràctica que, diuen, va molt bé per enfortir el sistema cardiovascular i és un desestressant natural. Ara bé, també el fem servir quan diem una cosa que no és correcta o no toca. L’expressió “patinar la neurona” ho resumeix bé. 

Aquesta vegada el meu article serveix per fer d’altaveu d’una queixa que em va fer arribar una reusenca de pro. Té a veure amb el fet de patinar involuntàriament i amb possibilitats de prendre mal pel centre de Reus.

M’explica que cada dia, cap a les vuit del matí, passa a peu pel davant del Mercat Central i baixa pel centre de la ciutat per anar a treballar. Diu que està tipa de trobar-se els carrers del centre plens d’aigua (cas del carrer de Sant Joan) després que hagi passat el servei de neteja. Ja ha patit un parell de relliscades, sense conseqüències greus, però no entén per què no es remullen els carrers a la nit en lloc de fer-ho a primera hora del matí, fet que permetria que ja estiguessin eixuts quan la ciutat comença a funcionar. Ella és contundent: “Això no és remullar els carrers, és negar-los d’aigua” i afegeix a la seva queixa que, quan passa el vehicle de la neteja, l’aigua surt a tanta pressió que ruixa els aparadors, un fet, assenyala, que no fa cap mena de gràcia si fa dos segons que s’han fregat. Davant la por de relliscar, quan els carrers estan mullats, s’ha de caminar molt a poc a poc, pas a pas, i amb la sensació de ser per uns moments les nines de Famosa que sortien fa anys en un anunci televisiu. Hi ha paviments i calçats determinats que, combinats amb aigua, tenen molts punts de convertir-se en una relliscada segura. A Reus tenim diversos exemples de carrers que, un cop remodelats, s’han hagut d’arreglar de nou perquè relliscaven, i del cas d’alguna que altra denúncia que ha arribat a l’Ajuntament en què es demanen danys i perjudicis per una mala caiguda.

Fins al mandat passat, la neteja dels carrers començava a partir de quarts de vuit del matí. No ho feia a la nit perquè aquelles hores s’havia de dedicar a recollir la brossa. Desconec si ara aquesta planificació ha canviat, perquè, tot i que he demanat la informació a l’Ajuntament, no n’he obtingut resposta. Els qui en el passat van tenir la responsabilitat del servei de neteja afirmaven que les queixes sempre eren perquè els carrers no estaven prou nets i no pas perquè tinguessin un excés d’aigua.

En aquest article, doncs, queda reflectit un altre tipus de queixa per si els responsables actuals de la neteja en volen prendre nota. És evident que acontentar tothom és difícil, però benvingut sigui algun canvi que redueixi les molèsties a més, segur, d’un vianant. 

1 comentaris invertir ordre dels comentaris
1

Jordi Morell

29 maig 2014 a les 23:02h

Efectivament, segons quina sola de sabata utilitzis tens molts números per patir una relliscada als carrers del casc antic . Jo donaria una gran medalla al dissenyador o Planificador d'aquests paviments (medalla per la manifesta incompetència, és clar! ) , per no parlar també de les llambordes reciclades que tan mal posades estan. Realment aquesta pavimentació del casc antic fa pena i ara que venen tants turistes caldria fer-s'ho mirar.

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari