La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

ECONOMIA | Empresariat

La Cambra busca idees noves per encarar el futur de la ciutat

L'ens impulsa la iniciativa "Eix 2015" amb voluntat d'aportar propostes que contribueixin a dibuixar un model de ciutat

20/10/2013 | Per Francesc Domènech

Foto de grup dels participants a la primera de les sessions de la iniciativa "Eix 2015" de la Cambra de Comerç. (Foto: Xavi Jurio / cedida)

Foto de grup dels participants a la primera de les sessions de la iniciativa "Eix 2015" de la Cambra de Comerç. (Foto: Xavi Jurio / cedida)

"La ciutat no té avui un model econòmic clar. L'equip de govern anterior, equivocat o no, el tenia, però el d'ara no en té cap". Amb aquesta premissa, expressada pel President de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, arrencava la primera de les sessions que prepara la Cambra sota el nom "Eix 2015", per a la qual es van convocar una cinquantena d'empresaris i professionals de diversos camps, als quals se'ls demana que aportin idees que serveixin per definir el model de ciutat ara inexistent. D'aquesta manera, la Cambra vol salvar "el dèficit de l'aportació econòmico-empresarial a l'estratègia socioeconòmioca local" i es planteja "la necessitat de trobar punts de connexió sobre un model econòmic de ciutat adequat a la situació post-crisi", a la vegada que pretén "fer propostes des de la independència de criteri i allunyades de la infliuència política". Tot plegat, amb l'objectiu bàsic d'elaborar "un catàleg d'idees innovadores i de propostes a partir de la realitat econòmica de Reus, per posr sobre la taula el debat d'un model econòmic de ciutat per al futur".

La sessió d'arrencada va servir per poder fer un primer tastet dels arguments que aquest col·lectiu tan heterogeni convocat per la Cambra (un servidor amb dos altres periodistes de llarg recorregut, va ser convidat a participar) utilitza a l'hora d'analitzar el moment que viu la ciutat, amb una sensació força generalitzada d'escepticime per la iniciativa de la Cambra, no pel fet que l'hagi tinguda, si no perquè entre els assistents hi havia força gent que ja havia participat en iniciatives anteriors que han acabat oblidades en un calaix malgrat els esforços personals i econòmics que s'hi van esmerçar. L'última d'aquestes iniciatives havia estat el "Reus demà" l'ambiciós pla estratègic que va impulsar el govern de Lluís Miquel Pérez que, rellegit amb ulls d'ara, genera un somriure de lament en comprovar que molts dels eixos estratègics que van acabar aprovant-se han quedat, amb la crisi, gairebé en el no res. Més encara quan l'actual equip de govern no se l'ha fet seu. (de fet, CiU i PP van participar molt poc o gens en l'elaboració del pla per allò de les baralles partidistes). Molts dels presents a la reunió convocada per Isaac Sanromà recordaven com van participar de bona fe en la iniciativa, cridats pel seu alcalde i el seu ajuntament i veuen ara amb frustració com la política (en minúscules) va tallar les ales a la Política (en majúscules) de manera que la seva feina va ser inútil. Els assistents van demanar al president Sanromà que es tingui en compte la feina feta fins ara, que s'aprofiti, i que, com en aquell pla, es procuri que la Universitat tingui un paper en la iniciativa. La degana de la Facultat d'Econòmiques, Glòria Barberà, també era a la sessió.

 

Opinions

Qüestions formals i de mètode de treball a banda, per al periodista va resultar gratificant escoltar algunes opinions i frases que l'ajuden a descriure, en boca d'altres, l'estat de la ciutat on exerceix el seu ofici: Ja han pogut llegir la contundent afirmació del President de la Cambra sobre el model de ciutat. Altres frases que es van posar sobre la taula: " s'obre Metrovacesa, però el govern municipal no veu clar el model comercial que cal impulsar"; "aquests últims anys, la ciutat ha perdut poder de capitalitat"; "la marca Reus està molt per sota de les marques 'Camp de Tarragona' o 'Costa Daurada'"; "la ciutat està ben governada, però sense idees"; "el govern anterior tenia model de ciutat, però basat gairebé de forma única en el sector públic, i això és un error"; "la manca de model afavoreix l'economia especulativa"... Al periodista el va cridar l'atenció les diverses referències que es van fer a la ciutat de Tarragona, amb el projecte de Smart City, o la lluita per portar creuers al seu port o fins i tot que semblen més atents a l'oportunitat que pot suposar Barcelona World. Aquestes comparacions hi va haver un temps que s'havien deixat de fer i, en tot cas, es feien a l'inrevés: a Tarragona hi havia referències constants a Reus.

No van haver-hi massa expressions d'idees positives. Una, molt a destacar: la constatació de la força que ha adquirit en temps de crisi l'anomenat tercer sector, "que ha permès veure que estem en una ciutat solidària gràcies a la societat civil". Pot fallar la primera institució de la ciutat i la conjuntura econòmica general, però la gent no falla.

L'"Eix 2015", doncs, comença a caminar. Els promotors de la iniciativa proposen quatre àmbits de treball: Urbanisme i infrastructures; comerç, turisme i promoció de ciutat; formació, i activitat empresarial. Com acabarà tot plegat ja es veurà. Però, com a mínim, sembla garantit que assistirem a un exercici saludable de pensar, o de repensar, la ciutat.