La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Mobilitat

Reus vol anar en bici

Si no es va més en bici per Reus és per la manca de seguretat tant per circular com per aparcar, segons Bicicamp

27/08/2013 | Per Cèsar Compte

Detall de la matrícula que fa anys havien de portar les bicicletes de la ciutat. (Fotos: Xavi Jurio)

Detall de la matrícula que fa anys havien de portar les bicicletes de la ciutat. (Fotos: Xavi Jurio)

El projecte Vab, Vull anar en bici, després d’uns mesos de debat intern conjuntament amb representants de la Cambra de Comerç de Reus (Vab-treball) i amb la Federació de d’Associacions de Veïns (Vab-ciutat), comença a pedalar i s’obre a la ciutadania. Bicicamp inicia aquest mes de gener les primeres jornades de participació amb l’objectiu de fer una diagnosi de les dificultats d’ús d’aquest transport i buscar quines poden ser les accions prioritàries per afavorir que els ciutadans puguin anar amb bicicleta. Es tracta d’un primer pas en la redacció d’un codi de bones pràctiques per fomentar la mobilitat sostenible, en general, i de la bicicleta, en particular, que neix de les mans de Bicicamp, una coordinadora que aplega entitats i particulars amb l’objectiu de fer de la bicicleta un mitjà de transport d’ús quotidià i sostenible al Camp. El projecte Vab, però, és més extens i s’ampliarà durant els propers mesos amb altres comissions de treball, que conjuntament amb la Federació d’AMPAS de Reus (Vab-escola) i les diferents entitats comercials reusenques (Vull anar en bici a comprar) acabaran d’arrodonir la globalitat de la iniciativa.

Foto: Xavi JurioPer a Josep Maria Galofre, president de Bicicamp, el projecte Vab és una iniciativa ambiciosa que compleix l’objectiu principal d’aquesta entitat: normalitzar i proposar l’ús segur de la bicicleta per tot el Camp de Tarragona i especialment per la capital del Baix Camp. Galofre explica que la voluntat de Bicicamp i de qualsevol dels seus projectes és sensibilitzar la ciutadania dels avantatges de tot tipus que representa moure’s en bicicleta per la ciutat. Si no es va més en bici per Reus, “nosaltres tenim molt clar quin n’és el motiu: la manca de seguretat, tant per circular com per aparcar”. Precisament fruit d’aquesta conclusió, l’any 2011 Bicicamp va materialitzar una de les primeres mesures, en col·laboració amb l’Ajuntament, que afavoria el transport en bicicleta pel nucli urbà reusenc: la senyalització dels ravals, del carrer de Prat de la Riba i dels passejos com a vies preferents. Aquests carrils de convivència marcats al paviment d’asfalt, i que mai més s’han tornat a repintar, han estat modèlics per a altres ciutats com Madrid i països com Mèxic o Corea del Sud (Seül).

Precisament a la capital coreana, durant el darrer congrés mundial de la bicicleta, les imatges del carril de convivència reusenc es van projectar com a mesures exemplars.

Iniciatives com el Vab també són exemplars i s’han posat a la pràctica amb èxit en ciutats pioneres en la promoció de la bicicleta, com, per exemple, Vitòria-Gasteiz. El projecte basc forma part del Plan de Movilidad y Espacios Públicos de la capital alabesa i s’ha dut a terme a partir de diferents campanyes de difusió: Saca tu bici… para ir al trabajo!, Saca tu bici… y convive o Saca tu bici… también en invierno!, recollides al Pla director local de mobilitat ciclista (2010-2015), impulsades pel govern local i que han situat aquesta ciutat al capdavant del reconeixement mediambiental. Així, l’any passat va rebre el nomenament d’European Green Capital.

Des de Bicicamp, després d’algunes iniciatives de diàleg amb l’Administració fallides, amb el nou projecte es vol treure el debat al carrer des de diferents àmbits. “Volem recollir quines són les inquietuds ciutadanes i mirar com podem trobar solucions”, afegeix Galofre. Però el treball de Bicicamp per trobar vies segures per a la mobilitat ciclista traspassa el teixit urbà i, paral·lelament al projecte Vab, l’entitat col·labora amb la Universitat Rovira i Virgili per dibuixar recorreguts i incentivar aquest mitjà de transport entre les diferents facultats del campus. Des de la URV s’han mostrat molt interessats en el projecte de La Bicicleta Solidària, explica el president, una iniciativa de Bicicamp que facilitaria l’obtenció d’una flota de bicicletes a disposició dels estudiants. La iniciativa, en col·laboració amb el Banc d’Aliments, consisteix a donar desinteressadament una bicicleta en desús i intentar posar-la un altre cop en circulació bescanviant el seu valor per aliments. Durant els sis mesos de funcionament de la iniciativa solidària, s’han recollit 52 bicicletes i 43 s’han pogut bescanviar, fet que representa al voltant d’uns 3.000 quilos d’aliments. Un exemple similar al que es du a terme a la Universitat de Girona, on bicis reciclades de dipòsits municipals, com Besalú, Girona o Salt, es posen a disposició de forma gratuïta per a tota la comunitat universitària, durant un període de temps determinat.

Precisament la capital gironina també és un bon referent de treball constant per tal d’afavorir la circulació de ciclistes en el medi urbà. Miquel Llop, president de la plataforma Mou-te en Bici, reconeix que més de quinze anys de vida de la nostra entitat “s’han de notar d’alguna manera”. Una de les iniciatives més importants impulsada per aquesta entitat va ser la implantació, al 2009, de La Girocleta, el servei de bicicletes públiques, similar al Bicing barceloní, que continua ampliant les estacions –actualment dotze–, amb una flota de 200 bicicletes i que ha donat servei a més de 1.700 persones. Un projecte similar va ser anunciat a Reus per dur-lo a terme abans de finalitzar l’anterior mandat municipal i que l’actual govern va descartar en no considerar-lo prioritari. Segons Galofre, Bicicamp mai es va oposar a la instal·lació d’un servei públic de bicicletes a la ciutat: “Però més aviat pensàvem en altres alternatives que suposaven un cost menys elevat i d’una eficàcia semblant o millor. Aquestes alternatives les vam presentar a l’Administració local, sense cap resposta fins al dia d’avui.”

 

Mapa de camins

Però els projectes de Bicicamp per fer de la bicicleta un mitjà de transport d’ús quotidià i sostenible sobrepassen l’àmbit urbà. A partir de la documentació recollida a les sortides mensuals, els socis de l’entitat reusenca han realitzat un exhaustiu mapa dels camins del Camp de Tarragona per convertir-los en eina de comunicació i esbarjo per a la gent del territori. El projecte, actualment en mans de la Diputació de Tarragona, cataloga 32 itineraris diferents i destaca la important xarxa existent de vies rurals i les mancances que hi ha en la senyalització amb la voluntat de poder millorar-ne l’ús. Segons Josep Maria Galofre, posar una mica d’ordre a tot aquest patrimoni no requereix una gran inversió econòmica i, en canvi, pot ser un bon reclam per atreure turisme, com ho és en altres ciutats catalanes, com Lleida, Terrassa o Barcelona, membres de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, creada al 2009 amb més de cinquanta socis i que representa més de cent ciutats de tot l’Estat, una xarxa de la qual també forma part la capital del Baix Camp.

Per al president de Bicicamp, la demarcació de Tarragona disposa d’una important xarxa de camins, tant cap a mar com cap a la muntanya: “Només ens fan falta eines de difusió per donar-la a conèixer”. Precisament el binomi bici-turisme també ha estat una de les línies de treball engegades per aquesta entitat a partir de la Ruta Modernista amb bicicleta, que marca un recorregut per les façanes de diferents cases emblemàtiques i masos modernistes. Aquesta col·laboració amb el Patronat de Turisme de Reus es vol ampliar el 2013 amb altres propostes similars que ajudaran a difondre l’ús d’aquest mitjà de transport.

Encara queda molt per pedalar!

 

Informació publicada a la revista NW núm. 12 (Gener de 2013)