La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Modernisme

Casa Tarrats: la història s'atura per un instant

20/02/2012 | Per Joan Carrion

Fotografies: Ferran Estivill / Antoni Briansó i Panoramix Photostudio.

Fotografies: Ferran Estivill / Antoni Briansó i Panoramix Photostudio.

Aquest és una de les primeres sensacions que un perceb quan traspassa la porta d’aquesta maravella arquitectònica ubicada als números 9 i 11 del carrer Sant Joan de Reus. Sembla que el temps s’hagi aturat de cop i volta i et pots imaginar fàcilment el matrimoni Tarrats Segimón asseguts a la majestuosa taula del saló principal a punt de dinar. La construcció de la Casa Tarrats va ser encarregada a finals del segle XIX per Joan Tarrats i Homdedéu qui -junt amb el seu germà Josep Maria- era propietari de l’empresa La Fabril Algodonera. En un primer moment el projecte contemplava la construcció d’un edifici al número 9 del citat carrer, però poc temps després en Joan Tarrats i Dolors Segimón van poder adquirir la casa del costat, el número 11 i afrontar la construcció de l’edifici si bé l’arquitecte, en Pere Casellas i Tarrats, va haver d’enllaçar les dues cases per la primera planta ja que l’adquisició es va poder realitzar quan l’edifici de la cantonada ja s’havia iniciat. És per això doncs que hi ha plantes unificades però d’altres que tenen ben poca uniformitat.

El primer que ens crida l’atenció és aquesta façana –que dóna també al carrer dels Recs- on destaca en el vértex l’emblema presidit per la ‘T’ dels propietaris de l’immoble. A l’interior, tot just en als peus de l’escala que condueix cap a les plantes superiors, es pot contemplar un magnífic sostre on es poden llegir els noms dels diferents industrials que van intervenir en la construcció de l’edifici. Aquest, ubicat a escassos metres de la Plaça Prim, té una superfície total de 1800 metres quadrats, distribuïts en tres plantes i tres locals a la planta baixa.

L’atenció cal centrar-la en el pis noble ubicat a la primera planta que correspondria a una etapa pre-modernista o neogòtica ja que la seva realització data de l’any 1892. En aquest espai, amb una quinzena d’estances, es poden admirar tres salons, dues habitacions, dos banys i una capella que es conserven amb la seva decoració originària. Aquí podem onbservar uns espectaculars sostres de fusta o pintats al fresc, els extraordinaris mobles bastits amb les mans de l’ebenista Enric Oliva, uns vitralls únics i uns terres hidràulics amb decoracions ben diverses. Les parts més nobles corresponen a una sala d’estar alfonsina, també batejada com la Sala Verda (pel color de la seva tapisseria); la Sala Isabelina, amb un sostre pintat al fresc amb al.legories a les belles arts. Destaca també en aquest espai un retrat en blanc i negre del matrimoni Tarrats-Segimón, realitzat pel fotògraf barceloní Joan Martí. 

Hem anomenat a l’ebenista Enric Oliva. Un personatge que encara no ha rebut els honors que es mereix ja que les seves creacions en fusta estan a l’alçada del mateix Gaspar Homar, ebenista mallorquí responsable de les meravelles de la Casa Navàs.

D’aquesta part noble del citat pis en destaquen també dues habitacions amb uns llits i armaris de fusta també magnífics i una petita capella presidida per un finestral -amb un vitrall increíble- que dóna a la terrassa interior.

Acabem aquest breu recorregut per aquesta joia reusenca amb un capítol descatat dedicat al seu arquitecte, en Pere Casellas Tarrats (Reus, 1864-1936). Era fill del matrimoni entre Pere Casellas Farré –industrial reusenc- i de Isabel Tarrats Homdedéu –nascuda a la Riba- i germà de Josep Maria Casellas –comerciant de vins-. Va estudiar la carrera d’arquitectura a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar l’any 1899. El 1890 va realitzar la restauració de l’església de Sant Ramon a la carretera del Morell, mentre exercia com a arquitecte suplent a la ciutat de Reus. Al cap d’un temps es va adjudicar la plaça d’arquitecte municipal de Terol i el 31 de març de 1891 va aconseguir la de la ciutat de Reus en morir el titular anterior, en Sebastià Cabot, amb qui ja havia col.laborat anteriorment. El 1891va traslladar el seu despatx professional al carrer de Sant Pere Apòstol i quatre anys més tard, es va instal.lar ja en el seu despatx definitiu de la Plaça Mercadal.