La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Festa Major

Les grans oblidades

Les reusenques que porten el nom Petra són una trentena.

23/06/2013 | Per Cèsar Compte

Petra Arnau, als braços de la seva mare. És la més jove de Reus de les que poren el nom Petra. Fotos: Xavi Jurio.

Petra Arnau, als braços de la seva mare. És la més jove de Reus de les que poren el nom Petra. Fotos: Xavi Jurio.

Petra Arnau acaba de fer 2 anys i d’aquí a un parell de setmanes celebrarà el seu sant. No va néixer a Reus –per complicacions durant el part–, però és reusenca fins al moll de l’os. No és un nom gaire habitual a la capital del Baix Camp. N’hi ha una trentena de residents i al Camp de Tarragona feia més de mig segle que no es posava aquest nom. Sempre al costat de la seva mare, Petra Arnau ja espera amb delit que els gegants i els nanos comencin a passejar per la ciutat. “Li vam posar Petra perquè en conec un parell i és un nom que em semblava molt curiós”. Quan va ser l'hora de triar-lo, hi van donar moltes voltes: “Ens va costar molt. Però per a la meva família el dia de Sant Pere sempre ha estat un dia de festa gran i el meu marit té un molt bon amic que es diu Pere, i entre una cosa i una altra ens vam decidir”, comenta Cristina Serrano, mare de la jove Petra. D’aquesta manera, el dia 29 de juny continua sent per a la família Arnau-Serrano molt especial i ara amb més motius. La jove Petra ja coneix i ha escoltat la Tronada de ben a prop i la seva tieta va tocar l’any passat durant la Festa Major la campana que porta el nom de la seva neboda i que llueix a dalt del campanar, “hi ha molta gent que se sorprèn quan li dius el nom i te’l fa repetir, però per a nosaltres és el nom més maco del món”, somriu Serrano.

A Tarragona també va néixer fa 53 anys Petra Medina, tot i que en fa dotze que va venir a viure a Reus. Medina també viu la Festa Major d’una forma especial: treballant, i molt! Darrere del taulell de la Confiteria Padreny, el dia de Sant Pere és un dia de molta activitat, “al final t’acostumes a treballar els dies de festa grossa”, afegeix. La celebració del seu sant sempre ha estat molt present en les trobades familiars: “Nosaltres vivíem al Serrallo i, per tant, també era festa grossa al barri. Tothom em felicita el 29 de juny. Això sí, a mi em diuen Petri, no m’agrada gens el nom de Petra”.

Petra Medina

Des de fa uns anys, a Reus pot ser igual de singular posar a una xiqueta Petra com a un xiquet Pere. El prior de Sant Pere, Creu Saiz, recorda que només ha batejat dos o tres nens amb el nom del patró des que és prior i “tampoc és que n’hagi batejat molts més de Joans, Paus, Jordis o Montserrats…” És qüestió de modes. En aquests moments, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el nom masculí més posat al Baix Camp és Marc, igual que a tot Catalunya, i per a les xiquetes, Laia, seguit de Paula.

Petra és la forma femenina moderna de Pere, que representa un hipotètic nom llatí de la feminització de Petrus, però “tothom el relaciona amb una ciutat molt maca de Jordània”, explica Petra Morales, la petita de set germanes nascudes a Cañamero, un poble de la província de Càceres d’on va marxar als 8 anys per anar a estudiar com a interna en un col·legi a Madrid. Finalitzats els estudis, es va dirigir cap a Barcelona, on la crisi dels anys vuitanta va fer canviar el domicili familiar a Reus. Morales ha treballat d’agent cívic passejant pels carrers i places de la ciutat per tal de fomentar les bones pràctiques entre els reusencs. “Per a mi, el nom és una llosa. Només a Alemanya, on vaig viure tres mesos, el troben bonic. Molt poca gent et relaciona amb Sant Pere i, per tant, no et feliciten el 29 de juny. La gent està més per la festa i pel patró que no per les dones que ens diem Petra.”

Precisament, qui també vivia a Alemanya fa més de seixanta anys era la padrina de Petra García. Quan va néixer aquesta granadina, la seva tieta va ser la culpable de posar-li el nom. García va arribar a Reus als 7 anys i ha dedicat tota la seva vida laboral al món del tèxtil, i més concretament treballant a La Sedera. Tot i que visita sovint Granada, la seva ciutat natal, Petra García intenta ser sempre a Reus el 29 de juny: “No puc ser fora per les festes, m’agrada molt veure passar el sant. M’agrada més el sant que el meu nom, tot i que al final t’hi acostumes”, afirma resignada.

Petra Aranda

També considera com una llosa el seu nom, Petra Aranda. Malgrat no ser gaire català i bastant desconegut per a la majoria de gent, “l’he portat sempre amb molt d'orgull perquè el vaig heretar d’una de les persones més grans que he conegut mai, la meva àvia”. Va néixer a Rus, província de Jaén, on encara avui dia és un nom molt comú, comenta: “Quan hi vaig, hi trobo nenes petites que es diuen Petra. Diuen que es deu al fet que els alemanys, quan van venir a explotar les mines d’urani d’Andújar, enviats pel rei Carles I, van començar a formar famílies amb la gent dels voltants”. Viu a Reus des de l'any 1984 i intenta participar de totes les activitats que pot per la Festa Major: “M’agrada molt, de veritat, i crec que ho he transmès a les meves filles, que són molt i molt ganxetes!” A casa seva, molt abans de viure a Reus, el dia 29 de juny ja era especial, ja que el seu pare i el seu germà es diuen Pablo.

Petra LinaresPer a qui també és un dia molt especial és per a Petra Linares. Va ser el dia que es va casar a l’ermita de Paret Delgada: “No ho vaig fer a la Prioral perquè estava ocupada. Era el meu sant i com que era festa a Reus, totes les meves companyes de feina podien venir segur; per tant, no hi havia altres opcions”. Linares fa més de quinze anys que treballa i viu a Reus. Va arribar al Morell als 4 anys amb tota la seva família: “Veníem d’Antequera i als meus pares els va sortir la possibilitat de treballar de masovers. No s’ho van pensar dues vegades. Les coses estaven molt malament allà”. Linares té molt present tots els actes de la Festa Major reusenca: “Els he viscut de petita perquè vaig estudiar al col·legi Sant Josep i després de gran hi he tornat amb les meves filles”.

De la seva àvia també va heretar el nom Petra Pardo, natural de la Vall del Tormo (Baix Aragó), que va arribar a Reus l’any 1954, per buscar un futur millor. Pardo no volia treballar la terra i es va posar de cosidora. Els mateixos motius que van fer emigrar Petra Carrillo cap a la capital del Baix Camp. Natural de La Solana, un poble de Ciudad Real, Carrillo en va marxar fa cinquanta anys. “El meu futur, allí, passava per continuar treballant la terra i portant mules, i això ens va fer decidir a agafar les maletes i venir cap a Reus”. Actualment té 90 anys i malgrat que ja no pot gaudir de les festes com voldria, sempre li ha agradat molt poder sortir a ballar a les revetlles i veure el sant patró, el 29 de juny. Segons Carrillo, el nom de Petra és molt habitual a Castella-la Manxa. Precisament també d’un poble de Ciudad Real, Montiel, va marxar als 27 anys Petra Serrano. La seva àvia també es deia Petra i la seva primera feina quan va arribar a Reus va ser en una porteria. Després, però, es va dedicar a la confecció. Un dels seus quatre fills porta el nom del patró reusenc. Es diu Juan Pedro i recorda que quan els xiquets eren petits vivien molt més la festa, “ara ens toca descansar”, afegeix.

Les representants d’aquesta comunitat autònoma que viuen a Reus i que porten el nom de Petra encara en són més. Petra Paredes i Petra Bonillo són de Puertollano. Van arribar a Reus per buscar-hi feina i a cap de les dues els agrada gaire el seu nom. “Tota la meva família i amics em diuen Maria. Mai m’he acostumat al nom de Petra, només m’ho deia la meva mare”, afegeix Bonillo. Les dues viuen amb intensitat la Festa Major, però sobretot Petra Bonillo, que manté una gran devoció pel sant i no falta mai a la Prioral el 29 de juny per la celebració de la missa.

Una altra de les comunitats autònomes on també és habitual el nom de Petra és Extremadura. L’any 1972 van traslladar el marit de Petra Herrero cap al complex petroquímic de Tarragona i amb ell va venir tota la família. A casa seva, la celebració del 29 de juny és molt sonada, perquè el seu marit i el seu fill també es diuen Pedro, per tant, “és impossible que no es recordin de felicitar-me.”


Petra, criada para todo

Petra SubiránUn dels referents en l’imaginari de les Petres ha estat el còmic Petra, criada para todo, una sèrie d’historietes creades per José Escobar i publicades a la revista Pulgarcito. Petra era la protagonista de la sèrie. Baixeta, amb un pentinat à la garçon, amb uniforme negre, còfia i davantal i criada de Doña Patro. La ingenuïtat de la nouvinguda del poble i les pretensions de la dona de ciutat provocaven situacions com les que va viure en primera persona Petra Subirán quan va arribar a la capital del Baix Camp. Va néixer a San Pedro Manrique, un municipi situat al nord-est de la província de Sòria. La seva àvia ja es deia Petra i als 16 anys va decidir amb unes amigues marxar de les terres altes sorianes per anar a buscar sort lluny de casa. La sort la va trobar a Reus, on va començar a servir en diferents cases, fins a anar a parar a Cal Llopis. Després es va posar de cuinera a Cal Bartolí, fins que va decidir muntar negoci propi, una botiga de roba i merceria al barri Mare Molas. “A mi m’encanta el meu nom i m’agrada que sigui el patró de la meva ciutat. Jo no puc passar un any sense veure el sant el dia de la processó”.

Qui també s’ha dedicat a servir, però en aquest cas en el món de la restauració, ha estat Petra Lista. Va arribar a Reus l’any 1979 després d’estar molts anys treballant a Suïssa. L’àvia d’aquesta gallega d’O Barco de Valdeorras (Ourense) també es deia Petra i va ser la padrina del bateig. “Els primers anys de ser a Reus, sí que vivia les festes de Sant Pere més intensament, però ara ja no. És un dia més...”

Moltes són les coincidències de les Petres reusenques. Van arribar a la capital del Baix Camp molt joves per buscar-hi feina o per acompanyar les seves famílies. Viuen o han viscut la festa intensament i mantenen una devoció especial amb el sant patró reusenc. Malgrat que no els agrada gaire el seu nom, el porten amb orgull i el repeteixen tantes vegades com faci falta perquè s’entengui. No són una ciutat jordana, ni la mascota dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Es diuen Petra i també fan el sant el dia 29 de juny. Bé, totes tampoc, només una, Petra Torres, em va confirmar que ella celebrava el sant el 16 d’octubre. A totes però, moltes felicitats.

 

Reporatge publicat al número 6 de la Revista NW (Juny de 2012)