La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

ECONOMIA | Empreses

Indústries Preciber exporta el 80 per cent de la producció des del camí del Roquís

L?empresa, creada fa quaranta anys, es dedica a la mecànica de precisió i fa peces complexes per als sectors de l?electrònica, la medicina i l?automoció

19/05/2013 | Per Francesc Domènech

Jordi COrreig i Xavier Casas a l'interior de les instal·lacions de l'empresa al Camí del Roquís (Foto: Xavi Jurio)

Jordi COrreig i Xavier Casas a l'interior de les instal·lacions de l'empresa al Camí del Roquís (Foto: Xavi Jurio)

Poc es devien pensar Emili Correig i Xavier Casas que, quaranta anys després de decidir sortir d’on treballaven per formar una empresa pròpia, acabarien facturant 7 milions d’euros anuals, exportant el 80 per cent de la producció i donant feina, en plena crisi al país, a 85 persones. Indústries Preciber té la seva seu al camí del Roquís i, quatre dècades després de ser fundada, els seus fills, Jordi Correig i Xavier Casas, dirigeixen una empresa que és un clar exemple del que els entesos diuen que necessita el país: inversió constant, producció tecnològica, exportació i formació permanent. I els va bé.

“Del que estem més orgullosos és del fet que exportem a Suïssa, que és on més està desenvolupada la indústria de la mecànica de precisió”. És com si els italians compressin oli de la DO Siurana, o com si els turcs compressin avellanes de Reus. A Indústries Preciber treballen obsessionats amb la qualitat i han aconseguit dissenyar tot el procés de producció de manera que poden garantir una relació qualitat/preu que els permet ser molt competitius en el mercat internacional..

 L’empresa, que té la seu al camí del Roquís, fa peces petites de gran precisió dirigides al sector de l’electrònica, la medicina (cargols per ser utilitzats en traumatologia o en pròtesis, peces per fer implants dentals o destinades a aparells mèdics) i l’automoció, entre d’altres. Són peces que es fabriquen sota demanda, a partir del disseny que els facilita el client (sovint, de gran complexitat) i que l’empresa ha de buscar la manera de fabricar-les. Ho fan a partir de grans i complexos torns que transformen les barres metàl·liques en les peces, després d’un procés complex de preparar la màquina. A la mateixa empresa creen i fabriquen les eines que fan possible que els torns facin un tipus de peça o una altra. Tot el procés, íntegre, des de la preparació de la màquina fins al control de qualitat final, es fa a la nau de 3.100 metres quadrats que tenen al camí del Roquís, una mica més enllà del Parc de la Festa. Quan la visites, tens la sensació que t’has deixat a casa la pesada motxilla de la crisi que t’impedeix caminar a un ritme adequat.

 

Exportar

Tot va començar el mes de gener del 1971. Dos treballadors d’una empresa del mateix sector van decidir fer el salt i instal·lar-se pel seu compte. Eren Emili Correig i Xavier Casas, formats a l’Escola del Treball de Reus. Casas aportava el coneixement tècnic i Correig, l’esperit comercial. Van poder instal·lar-se en un antic galliner del camí del Roquís i van poder comprar quatre màquines velles, amb les quals van començar a fabricar cargols per a la fabricació d’ulleres. De seguida, però, van derivar cap a altres sectors, com l’aleshores emergent de l’electrònica. Tenien clar què volien fer: mecànica de precisió. I d’aquí, el nom de l’empresa: Preciber vol dir “Precisió Ibèrica”. Per entendre el mèrit que suposava crear una empresa tan especialitzada, ens hem de situar en el context de principis dels anys setanta. Aspirar a exportar, amb la imatge que a l’exterior tenien d’Espanya, es podia considerar una quimera. Però se’n van sortir i durant els primers vint anys de vida de l’empresa, es van saber adaptar i modernitzar les instal·lacions de manera que podien oferir al mercat nacional els seus productes de precisió.

 El 1992, però, va esclatar la crisi, molt més suau que l’actual, però amb efectes importants al sector industrial del país. Dos dels fills d’aquells emprenedors, Jordi Correig i Xavier Casas, havien estudiant Ciències Empresarials i Enginyeria Mecànica i van decidir apostar per l’empresa familiar i van reproduir, a més, els papers dels seus pares, l’un més dedicat a la qüestió tècnica, l’altre més a la comercial. Van veure clar que l’estratègia de futur passava per modernitzar el procés de producció i per sortir a l’exterior. Es van formar per poder accedir als mercats amb garanties i van poder conèixer més a fons el sector. Tot plegat, “per arribar a poder garantir al client una qualitat que permetés superar la barrera psicològica que a fora es tenia en relació amb la imatge d’Espanya”. Del total de les exportacions que fan avui, la meitat va destinada als països del nord d’Europa, on hi ha una tradició industrial molt més desenvolupada que aquí.


La crisi

 És clar que noten la crisi. Però no tant pel fet que hagi variat el volum de feina o de facturació, sinó pel fet que “hem hagut d’aprendre a treballar amb la incertesa”, explica Correig. I Casas afegeix: “El client sap que tenim capacitat de producció, compta amb nosaltres, però ja no es fan comandes a llarg termini”. S’ha escurçat el volum de les comandes i els terminis de lliurament, i això és un canvi important en relació a anys enrere: “Has de poder garantir fer la peça amb la màxima qualitat, però també l’has de poder servir amb immediatesa”. Una altra realitat que viu l’empresa és la manca de personal qualificat: “A Reus només hi ha sis estudiants de cicle superior de mecànica, a l’Institut Domènech i Muntaner, cinc dels quals ja treballen i el sisè està a punt de fer-ho”, expliquen. L’empresa forma el seu personal, però necessiten que els arribin amb coneixements bàsics de mecànica. Tenen acords amb aquest institut, i també amb el Pere Martell de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili.

 L’empresa va fer una ampliació el 2009 i comença a tenir problemes d’espai que fa preveure que en el futur necessitarà créixer. L’Ajuntament anterior, quan gairebé tot es basava en el totxo, va tenir serioses temptacions de convertir en terrenys urbanitzables les finques que, al voltant del camí del Roquís, estan declarades com a zona industrial. El tema no està encara tancat, perquè l’Ajuntament tramita encara el Pla general d’ordenació urbana. El trasllat d’una empresa com Preciber, que té producció contínua (treballen les 24 hores de dilluns a dissabte), és d’una gran complexitat i molt car. Casas i Correig demanen a l’Ajuntament que “respecti la qualificació d’industrial d’aquests terrenys per garantir que puguem ampliar la fàbrica quan ho necessitem”. En aquest cas, la crisi, que ha frenat la febre del totxo a les administracions, els permet respirar més tranquils.

 

Reportatge publicat al número 10 de la Revita NW (Novembre 2012)