La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Esports

El món als seus peus

2012: El gran any del patinatge reusenc

04/05/2013 | Per Cori Sebastià

Aquest muntatge de Carles Fargas amb el grup de patinadores campió del Món va ser la portada de la Revista NW del Nadal passat. Resta de Fotos: Xavi Jurio i Arxiu.

Aquest muntatge de Carles Fargas amb el grup de patinadores campió del Món va ser la portada de la Revista NW del Nadal passat. Resta de Fotos: Xavi Jurio i Arxiu.

Qui no s’ha calçat mai uns patins pot tenir la impressió que és fàcil lliscar sobre una pista, fer piruetes i salts. Res més lluny de la realitat. Qui en té una mínima experiència sap que té un gran mèrit el que fan els patinadors i les patinadores. Darrere s’acumulen moltes, moltíssimes hores d’entrenament. El grup xou del Reus Deportiu ho sap bé. Aquest octubre es va proclamar campió del món a Nova Zelanda. Penjar-se la medalla d’or, però, no ha estat bufar i fer ampolles. I si no que ho preguntin a la Laia Capdevila. És la capitana de l’equip, amb 24 membres. Totes són noies –solament hi ha un noi– i tenen entre 14 i 30 anys.

Laia Capdevila, la capitana, és mestra.

Laia Capdevila en té 29 i és actualment la més veterana de la secció de patinatge artístic del Reus Deportiu. En individual ha competit en diversos campionats de Catalunya, durant deu anys ha pres part als europeus en la modalitat de conjunt i ha participat en set mundials de grups xou. Aquest esport es defineix com la modalitat de patinatge artístic sobre rodes que es practica en grup i té com a tret diferenciador la seva vessant d’espectacle. L’equip reusenc ha aconseguit, finalment enguany, la medalla d’or, que s’afegeix a les de plata i de bronze que ja havia obtingut en edicions anteriors del campionat del món. Amb un somriure, la Laia reconeix que ara gairebé pot penjar els patins, cosa, però, que no pensa fer a curt termini. Potser, afegeix, es retirarà d’aquí a dos anys, després del campionat del món de grups xou que es preveu fer a Reus. Quan arribi el moment, però, confia continuar vinculada al patinatge d’una manera o altra, perquè vol mantenir el cos en forma i li costa imaginar-se una vida sense aquest esport. Ara també és jutgessa a les competicions de patinatge i ha cursat un màster de caracterització. De fet, participa en el maquillatge dels espectacles de l’equip.

La Laia va començar a patinar quan tenia 6 anys. Aleshores feia ballet al Centre de Lectura, però va voler ser patinadora després de veure un festival en el qual participava una amiga. La insistència va fer que, finalment, la seva mare decidís apuntar-la al Reus. Va competir individualment fins als 18 anys, moment en què ho va començar a fer en equip. És mestra de primària i aquest curs fa classes a les Pobles, un poble del municipi d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp.

 

Sacrifici

La capitana de l’equip destaca que el patinatge, com tots els esports d’alta competició, és molt sacrificat. Per estar al màxim nivell és necessari dedicar-s’hi de ple i entrenar moltes hores. Això fa que la situació es compliqui quan s’ha de combinar amb una altra activitat, especialment si és laboral: “Tot es torna més difícil quan comences a treballar, perquè a la feina hi has d’estar al cent per cent i no és fàcil si es té en compte les hores d’entrenament que tens acumulades, especialment quan s’acosten les competicions. Ens passem els caps de setmana tancats als pavellons”. Però això no és tot. Assegura que aquesta dedicació plena també comporta que desaparegui pràcticament la vida social. La Laia es posa seriosa i explica que aquesta situació es pateix especialment a l’adolescència, quan els amics fan plans per sortir i la resposta sempre és negativa: “Arriba un moment, que, com és normal, ja no compten amb tu. Perds moltes amistats perquè no ets compatible amb els horaris dels altres”. Amb els anys, afegeix, aquesta dificultat també es nota a l’hora de tenir parella: “És difícil que entengui que prefereixes entrenar en lloc d’anar, per exemple, al cinema”. Fa poc que es va casar i comenta que, per sort, no té aquest problema perquè el seu marit és jugador d’hoquei: “M’entén i jo, a ell”. Tot i això, afirma amb contundència que si mai té una filla no farà patinatge: “La meva filla no patirà. Jo he patit molt”. Ho expressa amb rotunditat però, a la vegada, parla amb satisfacció i orgull quan es refereix al patinatge i als lligams que han establert els membres del grup xou. Diu que és un equip ben avingut i assegura que “som com una família”. Aquest és el resultat, diu, de passar moltes hores junts, fet que els porta a preocupar-se els uns dels altres: “Hi ha molt bon ambient”. Laia Capdevila és una de les més grans del grup, però això, segons ella, no és cap obstacle. “Em sento una més. Que hi hagi tanta gent jove em fa treure l’esperit infantil i passar-m’ho molt bé. M’enduc unes amistats molt grans per a tota la vida.”

 

Amistat

El bon ambient que es viu dins de l’equip també és una opinió que comparteix la Laia Lloses. “No som solament companyes de pista. Hi ha també amistat”. Té 15 anys i és una de les més joves del grup. De petita aprenia a tocar la guitarra al Conservatori de Música de Reus, activitat, però, que va deixar per calçar-se els patins de rodes. Quan va arribar al club roig-i-negre va començar a competir individualment i actualment ho combina amb la seva participació al grup xou. De fet, s’hi va incorporar enguany. Reconeix, doncs, que ha estat arribar i moldre. En el seu cas, competir individualment i en equip es tradueix amb més hores d’entrenament. Supera amb escreix les dotze hores a la setmana, inclosos, si cal, dissabtes i diumenges: “Hi ha molt de canvi quan fas individual i també grup. Comporta moltes hores i sacrifici”. Vista aquesta dedicació, queda temps per fer altres coses? Diu que s’ha d’organitzar i molt, sobretot ara que estudia quart d’ESO a l’Institut Domènech i Montaner: “T’has de saber organitzar. El temps que estic a casa l’aprofito per estudiar”. Laia Lloses no sap encara si farà el batxillerat científic, però té clar que patinarà “fins que el cos aguanti”.

Ingrid Sales

Laia Lloses

En termes similars s’expressa Íngrid Sales, de 17 anys. Estudia segon de batxillerat social i econòmic a l’Institut Gabriel Ferrater i sap que no pot badar si vol aprovar els exàmens i mantenir el patinatge. Els seus pares li han deixat clar: “Si no trec bones notes, deixo de patinar”. Li agradaria fer una doble carrera, dret i econòmiques, però és conscient que “el patinatge s’haurà acabat el dia que em sigui difícil poder-m’ho muntar per estudiar”. De moment, ja sap bé què és haver-se d’organitzar i aprofitar el temps al màxim. Ho va haver d’aprendre ben aviat quan s’havia de desplaçar amb tren a Reus des del seu poble, l’Espluga de Francolí. L’Íngrid va començar a patinar a l’Espluga, però volia arribar al màxim en aquest esport, que també havia practicat la seva mare. Per això va decidir apuntar-se al Reus Deportiu. Feia competició individual fins que li van detectar una lesió a l’esquena. Es va resistir a deixar el patinatge i va optar per dedicar-se únicament a la competició de conjunt. I les coses no li han anat gens malament. Va participar per primera vegada al campionat del món de grups xou que va tenir lloc al Brasil l’any passat. Aleshores hi va anar com a reserva i es va endur la medalla de bronze amb el muntatge que l’equip va defensar i que es deia Rebel·la’t. A l’hora de triar, però, es queda amb l’espectacle d’enguany,Carta Blanca, una coreografia inspirada en la tradició japonesa de construir mil grues de paper per aconseguir complir un somni.

 

Passió

Qui ha estat l’artífex de Carta Blanca, que ha permès a les reusenques aconseguir la tan desitjada medalla d’or és Xavier López, un patinador brillant que, a més, és l’entrenador i el coreògraf de l’equip.

Xavier López

La seva entrada al món del patinatge fa venir al cap la imatge de Billy Elliot, el protagonista de la pel·lícula britànica que tracta sobre un nen d’11 anys que és un enamorat de la dansa i aspira a convertir-se en un ballarí professional. Xavier López va tenir clar aviat que volia ser patinador i no pas futbolista o jugador de bàsquet: “Mentre la meva germana patinadora entrenava, jo, fora de la pista, feia els mateixos passos amb sabates”. Es va decantar, doncs, per un esport que té pocs practicants masculins, perquè, segons ell, molts nens abandonen el patinatge quan es comencen a fer grans perquè no suporten les burles. El Xavier reconeix que la seva preferència pel patinatge no és segurament l’única cosa que el poden fer veure com un "bitxo raro". De ben petit ja li agradava escoltar música clàssica, el disseny de vestits i l’estilisme. Té un perfil, diu, que segurament s’allunya del que estem acostumats en un noi, però afirma que està molt orgullós de ser com és. Assegura que no té cap referent ni dins ni fora del patinatge. Bé, en tot cas, el cantant libanès Mika, que també és compositor, pianista i teclista. I per què ell? Doncs, perquè, segons diu, admira aquells que tenen una identitat diferent als altres. Sense embuts afirma: “Jo sóc la meva referència. M’agrada superar-me”.

La seva mare es resistia a apuntar-lo a patinatge perquè ja sabia la despesa econòmica que comportava amb una filla que s’hi dedicava, però, finalment, va haver de cedir davant la insistència del Xavier. Va començar a patinar al Reus quan tenia 7 anys i ben aviat, amb només 11, va entrar a formar part de la selecció espanyola. Ara té 22 anys i ha guanyat en individual tots els campionats en les diferents categories. Els responsables de la secció de patinatge del Reus li van proposar fa un any que s’encarregués del grup xou del qual ja formava part. Va acceptar el repte després de consultar-ho amb la família i de demanar la col·laboració de les que fins aleshores havien estat les seves companyes d’equip: “D’entrada, em va fer una mica de vertigen perquè no agafava un club qualsevol i l’equip ja era subcampió del món. La meva mare em va dir que era una oportunitat que no es presenta tots els dies. Per tant, si em veia capaç de fer-ho, endavant. Vaig acceptar, però no em vaig comprometre a obtenir bons resultats”. I és que ell era conscient que assumia una responsabilitat que no era gens fàcil. Agafava les regnes del grup xou com a entrenador i també com a patinador, però sense deixar la competició individual i sense abandonar els estudis de magisteri: “El patinatge és la meva passió i intento donar el millor de mi a les coses que m’agraden. Suposo que per això he triat magisteri, perquè m’agrada transmetre els meus coneixements als altres”.

La medalla

El debut de Xavier López com a entrenador del grup xou no ha pogut ser millor. L’equip roig-i-negre s’ha coronat campió del món amb l’espectacle Carta Blanca. Situar-se al capdamunt del podi era un objectiu perseguit des de feia anys per l’equip reusenc, el qual veia com s’havia de conformar amb la segona o la tercera plaça, en els millors dels casos, davant de rivals potents, com ara els equips italians o els catalans d’Olot i el Masnou. La medalla d’or no ha arribat per un cop de sort. Darrere hi ha moltes hores de dedicació al patinatge. L’entrenador diu que no li importa. Gaudeix moltíssim pensant coreografies, buscant músiques per al muntatge i dissenyant els vestits: “És una feina que mai s’acaba. T’ho emportes a casa i hi segueixes treballant”. Tot i la passió que sent pel patinatge, reconeix que aquesta dedicació gairebé plena fa que sigui molt difícil fer altres coses. Així confessa que, des que s’ha fet càrrec del grup xou, li costa especialment tirar endavant els seus estudis. La seva dedicació i esforç és reconegut. I ja ho ha pogut constatar. L’obtenció de l’or també l’ha convertit en l’entrenador més jove que ha aconseguit aquesta fita en un mundial de patinatge. Ja li han sorgit diverses ofertes, però ell assegura que, ara per ara, no li passa pel cap abandonar el Reus. El seu treball és admirat fora del club, però també dins de casa.

 

Reconeixement

Així ho manifesta la seva germana, Laura López, que ha estat patinadora durant pràcticament 25 anys. Aquesta última temporada va tornar a formar part del grup xou després de fer una aturada temporal perquè cada vegada li resultava més complicat combinar-ho amb la seva activitat professional com a infermera. Havia participat en alguns campionats del món de grup xou, com ara els que hi van haver a San Francisco o Austràlia, però “em quedava el cuquet de no haver aconseguit la medalla d’or”. Per aquest motiu, enguany es va tornar a incorporar a l’equip amb l’esperança de fer realitat el seu somni. No ho va voler fer un any abans, quan el seu germà es va convertir en l’entrenador: “Em va semblar que era millor deixar-li espai”. Ara, als 30 anys i després d’aconseguir el desitjat or, considera que ja és hora de penjar els patins.

Un moment de l'actuació.

Plega, però convençuda que el patinatge, tot i tractar-se d’un esport de gran bellesa, és poc conegut i reconegut: “Està molt poc valorat. Encara hi ha moltes persones que no saben que som campiones del món”. De fet, aquest és un lament compartit per les seves companyes. Laia Capdevila, capitana del grup xou, vol que consti que fins ara, tot i els èxits que havia aconseguit l’equip, ni la directiva del Reus Deportiu ni l’Ajuntament els havia tingut cap atenció. Capdevila expressa el seu agraïment a l’actual junta roig-i-negra, presidida per Mònica Balsells, i a l’alcalde Carles Pellicer per les atencions que els han prestat: “Mai se’ns havia donat suport i ens havien valorat. Fins ara, no s’ha difós a la ciutat que hi ha un equip que és campió del món.”

L’equip ha tocat finalment el cel amb l’or assolit. I a partir d’ara quin és l’objectiu? Xavier López considera que és mantenir l’èxit aconseguit, una fita gens fàcil. “És una pressió afegida, però ja he après a treure-me-la del damunt. Sóc conscient que és difícil estar sempre al capdamunt”. De moment, ha començat a donar tombs al nou muntatge. El seu cap, que mai no para, ja treballa en el nou xou. Té clar que haurà d’oferir una cosa diferent després de les excel·lents crítiques i l’emotivitat que transmetia el d’enguany.

Mentre esperem, doncs, quina nova sorpresa dóna el grup xou del Reus, val la pena anar a Youtube per veure i aplaudir Carta Blanca.  

 

Reportatge publicat al número 11 de la Revista NW (Desembre de 2012)

Notícies relacionades
SOCIETAT | Homenatge a les Campiones del Món
L'Ajuntament i el Reus demanen que la ciutat aculli el campionat del món de patinatge el 2014

11/10/2012 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la presidenta del Reus Deportiu, Mònica Balsells, van presidir ahir al vespre la recepció que la ciutat va fer a l'equip Grup Xou de patinatge del Reus Deportiu que diumenge va aconseguir la medalla d'or en el campionat del món que es va celebrar a Nova Zelanda. Durant l'acte, Pellicer va desvetllar que s'ha demanat a la Federació de Patinatge que la capital del Baix Camp sigui la seu del campionat del món de l'any 2014. Reus ja el va organitzar l'any 1997.

SOCIETAT | Esports
Reus acollirà el Campionat del Món de Patinatge Artístic el setembre i octubre de l'any 2014

15/12/2012 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

La Federació Espanyola de Patinatge (RFEP) ha designat avui la ciutat de Reus com a seu del Campionat del Món de Patinatge Artístic del 2014 en la seva Junta Directiva que s'ha celebrat aquest dissabte 15 de desembre a la capital del Baix Camp. La candidatura reusenca, presentada de manera conjunta pel Reus Deportiu i l'Ajuntament de Reus preveu l'organització del campionat del 28 de setembre al 12 d'octubre de 2014 al Pavelló Olímpic Municipal de Reus.