La Revista de Reus

La ciutat de Reus tenia a finals del mes de maig passat un total de 6.460 persones registrades sense feina, segons les últimes xifres oficials detallades per municipis que publica el Ministeri de Treball, que són de finals de maig. Per poder comparar aquesta xifra, just un any enrere, el maig de 2018, el nombre de reusencs sense feina era de 6.855. Això vol dir que l’economia de la ciutat i el seu entorn ha estat capaç de reduir l’atur en 395 persones, és a dir, un 5,7% en un any.

Malgrat que la xifra sigui positiva, el cert és que el descens de l’atur es deu, sobretot, a la signatura de contractes temporals. Si mirem l’estadística de contractes signats durant el mes de juny en el conjunt de la demarcació de Tarragona (no hi ha dades oficials a escala municipal), del total de 32.442 nous contractes signats durant el mes de juny, només 3.116 (un escàs 9,6%) van tenir un caràcter indefinit. La resta, el 91,4%, eren contractes temporals de diversa modalitat, principalment d’obra o servei (9.111) o eventuals per circumstàncies de la producció (17.492). El caràcter estacional de moltes de les activitats econòmiques justifiquen aquest elevat nombre de contractes temporals: hi ha negocis que obren només a l’estiu, que es reforcen durant aquest període, o que necessiten gent per substituir les vacances de la plantilla fixa. El sector de serveis ha registrat en un mes 25.011 contractes, molt per sobre de la indústria, que ha signat 4.980 contractes nous. De fet, és el mateix sector de serveis el que acumula més persones aturades (27.930 persones d’un total de 41.023 a la demarcació de Tarragona), seguit de la indústria (4.149) i la construcció (3.857).

Tipus de contractes signats a la demarcació de Tarragona el mes de juny de 2019

Demarcació rica

La realitat de les xifres de l’atur, que tant en el conjunt de la demarcació com a Reus estan per sobre de la mitjana de Catalunya, contrasta amb les dades del PIB per càpita provincial, que situen la demarcació de Tarragona com la sisena de tot l’Estat, segons la conclusió d’un estudi publicat aquest mes per la patronal CEPTA, que analitza l’evolució d’aquesta dada econòmica entre els anys 2000 i 2016. El PIB (Producte interior brut) és la magnitud que mesura la producció d’un àmbit geogràfic determinat. Mesura, per tant, la producció d’un territori, el valor dels béns i serveis que genera. No mesura, per tant, el volum de riquesa disponible dels ciutadans d’aquest territori.

L’estudi permet conèixer que la demarcació de Tarragona s’ha situat, històricament, als llocs capdavanters de totes les demarcacions espanyoles. En aquest sentit, l’estudi explica que “el pes de l’activitat industrial, concentrada en subsectors de capital intensiu, com la generació d’energia elèctrica, la refinació de petroli, la química o la transformació del plàstic ha esbiaixat notablement la configuració històrica del PIB a la demarcació de Tarragona, fent que assolís xifres comparativament molt més elevades”. Elevades, fins al punt que la de Tarragona és la demarcació catalana amb un PIB per càpita més elevat. Això vol dir que el pes que tenen sobre la riquesa del territori l’activitat de les centrals nuclears o dels polígons químics és molt elevada.

Malgrat el pes de la indústria, l’estudi de la CEPTA conclou que, tot i que el pes del sector industrial es manté, el creixement més significatiu els últims anys s’ha produït en el sector dels serveis. L’estudi permet afirmar, doncs, que la indústria i el sector turístic són la peça clau de l’economia de la demarcació de Tarragona. El 2016, el PIB per càpita a Tarragona era de 29.724 €, quan la mitjana espanyola de la mateixa dada era de 24.085 €.

Les xifres permeten afirmar també que “la província de Tarragona resta lluny de dinàmiques de desindustrialització que, molts cops, s’han convertit en tòpics reiterats i no exempts d’un injustificat alarmisme i, si bé manté un clar procés de terciarització, ha estat la davallada comparativament més significativa del sector primari i de la construcció qui ha nodrit el creixement del pes del PIB del sector serveis”. És a dir: mentre que en altres llocs el sector dels serveis ha crescut perquè ha baixat la indústria, en el cas de Tarragona això no és cert, segons conclou l’estudi de la CEPTA. 

El pes que els diferents sectors tenen en el conjunt del PIB de la demarcació reflecteix prou bé el tipus d’economia que tenim: La indústria aporta el 26. 42 per cent del total del PIB, mentre que els serveis (turisme, salut, serveis a les empreses...) suposa el 66,86%. L’agricultura va perdent pes sobre el total i, en el cas de la demarcació de Tarragona, suposa un 1,47 per cent del PIB total, que es calcula en 23 mil milions d’euros. Traduït en llocs de treball, el 2016 el sector agrari ocupava a unes 13.000 persones, mentre que la indústria donava feina a unes 50.000 persones i el sector de serveis a 240.000 persones. A la construcció hi treballaven poc més de 20.000 persones. Si analitzem l’evolució d’aquestes xifres durant els anys, podrem observar que en el sector primari s’han perdut el 34 per cent dels llocs de treball en setze anys, mentre que en el sector de serveis se n’han guanyat un 44,85 per cent. Avui, doncs, hi ha més gent treballant en despatxos que no pas al tros, que cada vegada són menys.

Informació publicada a la Revista NW número 84 (juliol de 2019). La podeu adquirir en versió paper o digital, aquí: Número 84.