La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

ECONOMIA | Construcció

La Ciutat té 5.807 pisos buits

04/06/2012 | Per Toni Orensanz

L'existència de tants pisos buits dificulta la sortida de la crisi del sector. (Foto: José Carlos León)

L'existència de tants pisos buits dificulta la sortida de la crisi del sector. (Foto: José Carlos León)

Estadística d'habitatges per ocupar en diversos municipis del Baix Camp

L’Enric Suárez ha estat arquitecte tècnic tota la seva vida. Ara té 67 anys “i a la que pugui, em jubilo”, diu assegut a la terrassa de casa seva a Almoster, en un dia ben assolellat, i pel mig un cafè descafeïnat. Comença a tenir ganes de penjar els hàbits i els rotring. Però allò que ha viscut en la recta final de la seva carrera professional (immersos com estàvem en el que hem convingut a anomenar “bombolla immobiliària”) l’ha arribat a capficar tant, absolutament desconcertat  pel que veia, que ha acabat per escriure un informe que, pel cap baix, fa pensar. L’ha titulat Crisi i bombolla 2000-2009. La dècada del col·lapse, i més enllà de les reflexions de fons que hi aporta, ha aconseguit reunir pacientment dades estadístiques que, ves quines coses, oficialment no existeixen enlloc. Una petita mostra: tenen idea de quants habitatges buits hi ha a la ciutat de Reus?  Aquí en tenen la resposta: 5.807. I a Tarragona? Gairebé el doble: 10.136. Són dades demolidores, difícils de pair.

A Reus, el desembre de 2009 (i sembla obvi que les xifres, en qualsevol cas, poden haver anat a pitjor atesa la crisi econòmica), hi havia 53.841 immobles construïts. Són números comptabilitzats per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Informacions estadístiques que ningú no posa en dubte. Són oficials.

Una altra cosa és com pot saber-se quants d’aquests pisos estan desocupats. Com afirma Suárez en l’informe, pot semblar “inversemblant”, però aquesta informació (la d’habitatges buits actual) no existeix. No hi és, als municipis. No es comptabilitza tal cosa sobre la marxa. Així que l’infatigable Enric Suárez va decidir fer-se els seus propis números mitjançant un mètode que sembla sorgit d’una lògica d’allò més cartesiana. “Això m’ha portat a pressuposar, per tal d’obtenir-ne una aproximació fiable, que els habitatges ocupats han de disposar de servei d’aigua domèstica. La mesura s’ha fet, doncs, en base a habitatges que disposen de comptador d’aigua”, escriu en l’estudi. Si hi ha comptador d’aigua donat d’alta, és que hi viu algú. Si ningú no paga el comptador, és que allà no hi habita ni una ànima. D’allò més elemental.

Així que, dit i fet, el veterà arquitecte tècnic va començar a demanar a les respectives companyies d’aigües de diversos municipis del Baix Camp i el Tarragonès quants comptadors tenien donats d’alta en cada lloc. I un cop va tenir les dades damunt la taula, tan sols li va caldre recórrer a la soferta calculadora. En el cas de Reus, per exemple, allò que calia, per tant, era agafar els 53.841 immobles existents i restar-ne els 48.034 comptadors que hi havia d’alta el 31 de desembre de 2009. La resta resultant li va donar els 5.807 habitatges buits esmentats.

Però Reus no és, en cap cas, l’única localitat del Baix Camp i del Tarragonès on hi ha una bona pila d’immobles construïts, més o menys nous, i deshabitats. L’estadística made in Suárez també s’ha ocupat d’altres localitats del Baix Camp, com ara Montbrió (446 habitatges buits), Riudoms (432), les Borges del Camp (161), Botarell (76), Castellvell del Camp (45) i Almoster (39).

En els casos estudiats a la comarca del Tarragonès, l’estadística resultant també acaba per ser d’impacte. Tarragona suma 10.136 pisos buits; els Pallaresos (899), la Pobla de Mafumet (511), Constantí (390), el Morell (154), Perafort-Puigdelfí (101) i el Catllar (59).

En resum, “la suma d’habitatges desocupats als municipis examinats és, com a mínim, de 19.256 (Baix Camp 7.006 unitats i Tarragonès 12.250 unitats)”, en paraules de l’autor de l’estudi. Gairebé 20 mil cases buides entre una dotzena de municipis –no pas tots– de dues comarques catalanes. Sant tornem-hi: 19.256 (i no hi cap error).

 

Reportatge publicat al número 3 de la Revista NW (Març de 2012)

Notícies relacionades
ECONOMIA | Construcció
El totxo emigra

04/06/2012 | Per Esteve Giralt | comentaris comenta

Grues aturades, obres paralitzades i promocions d?obres públiques i privades embarrancades evidencien la crisi galopant del sector de la construcció a Reus, al Baix Camp i arreu de les comarques de Tarragona. Els constructors busquen al Brasil, a Egipte, a Algèria o a Líbia sortides a una crisi que ha assolat el sector.