La Revista de Reus

12 d’octubre, festivitat del Pilar, del 1964. Aquest és el dia que es va inaugurar l’Hotel Gaudí. Així ho recorda la crònica que sobre l’esdeveniment va publicar Reus Semanario de la Ciudad. Aquesta no era una inauguració qualsevol. La construcció d’un gran hotel a la ciutat va ser un esdeveniment molt esperat per al sector econòmic. Després d’anys de projectes i mesos d’obres, es feia realitat una iniciativa que van posar en marxa un grup de reusencs (encapçalat pel riudomenc veí de Reus Antonio Rodón i Rodón) i en què es van implicar molts més ciutadans i entitats locals amb l’objectiu de dotar Reus “d’un servei de qualitat” fins aleshores considerat inexistent a la ciutat, almenys per a alguns, segons recullen els escrits de l’època. De fet, la mateixa publicació del 30 de març del 1963 deixava clar quin era el sentiment. Després de felicitar-se per la construcció de l’hotel, afirmava: “Hem d’acabar amb la vergonya que suposa viure en una ciutat de 45.000 habitants que no pot oferir als qui la visiten un establiment hoteler modern i de categoria. Tot el que es faci per crear atractius que permetin que la nostra ciutat sigui un centre d’irradiació turística a la muntanya i al mar està condemnat al més rotund fracàs mentre no se solventi prèviament aquest afer”. Queda clar, doncs, que el nou hotel era un projecte molt important per als empresaris i els polítics d’aquell moment, els quals consideraven que l’empenta econòmica que estava vivint Reus havia d’anar acompanyada de serveis que donessin resposta a les noves necessitats de la ciutat.

L’interès, però, per edificar un hotel modern venia de més enrere. La construcció de l’avinguda dels Màrtirs (avui, plaça de la Llibertat) va suposar que s’hi aixequessin grans edificacions. Una de les més notables va ser l’anomenada Casa Bloc, que no es va executar tal com estava previst. I és que el projecte inicial preveia fer-hi un hotel de luxe. L’establiment, tal com estava al cap d’alguns, no va prosperar a la dècada dels anys cinquanta, però va arribar una mica després.

A principi dels anys seixanta, un grup d’empresaris reusencs va comprar l’edifici de la sedera Pascual, situat en un gran solar entre els ravals de Martí Folguera i Robuster, després que aquesta fàbrica es traslladés al passeig de Misericòrdia. La idea era enderrocar la vella sedera i construir-hi al seu lloc pisos i un hotel. Amb aquesta última construcció, l’objectiu dels promotors era solucionar una mancança que consideraven que tenia la ciutat, que començava a experimentar una transformació econòmica i que es podia beneficiar del turisme que començava a arribar a la costa. Segons va publicar Reus Semanario de la Ciudad el juny del 1963, el projecte del nou hotel va ser molt ben rebut per diverses entitats de la ciutat i s’anunciava que al setembre següent començarien les obres. El pressupost es va xifrar en 30 milions de pessetes i per cobrir la despesa l’empresa Fomento Reusense SA (creada expressament pels promotors del projecte) va fer una emissió d’accions per a qui volgués participar-hi. El nombre d’accionistes va superar els 400 i l’Ajuntament, la Caixa Rural de la Cooperativa Comarcal d’Avicultura i la Cambra de Comerç de Reus també es van implicar en la iniciativa. Les cròniques periodístiques de l’època relaten que l’alcalde Juan Amado Albouy va convocar els representants de les forces vives de la ciutat per posar-los en contacte amb els promotors. I no només això. Va defensar una moció al ple municipal segons la qual el consistori col·laboraria en el projecte. La moció es va aprovar per unanimitat i va comportar que l’Ajuntament subscrigués accions per un valor nominal de 100.000 pessetes després que la Direcció General de l’Administració Local ho autoritzés.

Després de mesos d’obres, va arribar la inauguració, que es va produir poc després que comencés a funcionar un altre hotel a Reus, encara que més petit: l’Hotel de França, a prop del barri Fortuny. Els assistents van poder trepitjar el nou establiment que en aquell moment tenia solament tres plantes enllestides. L’acte va comptar amb una àmplia representació de la societat civil i política (local i provincial), com el governador civil, Rafael Fernández Martínez; el president interí de la Diputació, Esteban Messeguer, i l’alcalde Albouy. També hi van ser la majoria dels alcaldes dels pobles de la comarca i el prior de Sant Pere Antonio Perera va ser l’encarregat de beneir el nou hotel. Però, més enllà d’aquestes autoritats, destacava especialment la presència a l’acte dels membres del consell d’administració de l’empresa Fomento Reusense SA, amb el seu president al capdavant, Antonio Gil Reig.

L’hotel, amb una superfície de 4.000 metres quadrats, s’havia projectat amb dotze plantes. Es va dissenyar perquè les dues inferiors acollissin el bar, la cuina i un gran menjador amb capacitat per a 400 persones. La vuitantena d’habitacions estaven repartides entre la resta de pisos, on els escrits periodístics de la dècada dels anys seixanta expliquen que “totes tenen dos llits i disposen de bany, d’acord amb la categoria de l’establiment”. En aquell moment, es feia saber que un cop finalitzada l’obra s’ubicaria un altre menjador, per a 250 persones, a la planta dotzena, “amb una terrassa que serà l’autèntic mirador del Camp perquè la seva alçada permetrà la visió panoràmica de tota l’extensa plana”. De fet, la vista des del capdamunt de l’hotel és encara avui espectacular i dóna unes imatges fantàstiques tant de la muntanya com del mar. La descripció del nou hotel es rematava amb el soterrani en el qual es deia que hi hauria l’espai que es va batejar com a “Cava- Muralla” per tastar els vins i la rebosteria de les comarques de l’entorn. Es ressaltava que l’espai tenia com a teló decoratiu una part de la muralla de la ciutat que va quedar al descobert al tram de la plaça del Baluard, quan es van executar les excavacions per fer realitat el projecte immobiliari. Amb el temps, es va instal·lar al soterrani de l’hotel la Discoteca 2001, decorada per l’artista Josep M. Baiges. Diverses generacions de reusencs guarden molts records d’aquest local festiu.

Canvi de propietat

Després de mig segle de vida, l’Hotel Gaudí manté la seva activitat i pràcticament la mateixa distribució, però hi ha coses que han canviat. Per exemple, la seva propietat. L’hotel va passar a mans de la cadena Husa fa uns anys i a principi de l’actual segle va ser adquirit pel grup Gargallo, fet que va permetre que l’establiment pugés de categoria i passés a ser de tres estrelles (fins aleshores era de dues) gràcies a la reforma que hi va dur a terme la nova propietat. L’any 2008 va fer una altra remodelació.

Alberto Fraile és el director de l’hotel des de fa poc més d’un any. Explica que durant els dos últims exercicis l’ocupació de l’hotel, que ronda el 60 per cent, es manté estable i reconeix que tot i que el 2015 no ha estat el millor any sí que s’han aconseguit bons resultats tenint en compte que els anys anteriors van ser molt durs a causa de la crisi econòmica: “Aquest 2015 s’han millorat els resultats, encara que no s’han arribat als índexs del 2007 quan era època de vaques grasses. Ara, però, sembla que milloren la situació econòmica i les reserves”. El turista estatal és el principal client de l’hotel, si bé va tenir molt de turista francès l’estiu passat, segons apunta el director, uns clients que fan una estada que se situa de mitjana entre les dues i les tres nits. Amb la finalitat d’augmentar l’ocupació al llarg de tot l’any, fa un temps l’establiment va entrar a formar part del programa de viatges de l’Imserso que se centra a realitzar circuits per llocs d’interès turisticocultural.

I és que avui en dia la competència hotelera a Reus és forta, res a veure amb la minsa oferta que en aquest camp oferia la ciutat fa cinquanta anys. Això, doncs, obliga, segons reconeix Fraile, a oferir nous serveis que permetin diversificar el negoci amb l’objectiu de reduir el risc si cau l’ocupació. Per aquest motiu, per exemple, ara l’hotel ofereix les sales de l’establiment per a l’organització d’actes. I quins són els seus projectes de futur més immediat? El director ho té clar: millorar diversos espais. Ara bé, assegura que amb pastís d’aniversari o sense pel mig segle de vida que l’hotel celebra enguany la prioritat de l’establiment es manté inalterable. Aquesta no és cap altra que oferir un bon servei al client perquè, al cap i a la fi –diu–, “és el més important.”

(Nota: Reportatge publicat al número 45 de la Revista, el gener de 2016. Podeu trobar el reportatge complet, i la revista sencera, clicant sobre aquest enllaç)