La Revista de Reus

En escassament un any, ANS Educació ha organitzat visites guiades per la ciutat en les que hi han participat 2.000 persones, a més de diversos centres escolars. Víctor Garcia i Joan Velasco (27 i 26 anys, respectivament) són dos llicenciats en història i educadors en el lleure que ara fa un any van decidir crear el projecte ANS Educació amb la voluntat d’explicar la història “d’una manera dinàmica i que entri a la gent” i, a la vegada, “democratitzar l’accés a la cultura”, a base d’oferir el seu servei a preus molt econòmics, “que permetin que tothom pugui viure experiències culturals enriquidores”, expliquen.

L’activitat que fa ANS Educació es basa en l’oferta de rutes culturals per la ciutat i altres indrets del Camp de Tarragona. A Reus han estrenat fins ara les rutes “Els carrers de la mort”, “Bruixes a Reus”, “L’afaitada del Duquet” (sobre el Reus del 1714) i “Sederes en femení”. Per a escoles, han dissenyat diverses activitats sobre dinàmiques sobre coeducació aplicades al gènere o sobre els viatges d’Eduard Toda. En el cas de les escoles, a més de rutes guiades, dissenyen tallers i activitats adaptades a cada curs. Fora de Reus, tenen dissenyada l’activitat “Descobreix Alcover” o “Els ibers del Camp” a Castellvell. Ofereixen també el disseny d’activitats a mida, en funció de l’interès que tingui el grup o col·lectiu que demanda els serveis d’ANS Educació.

Al cap d’un any, “el projecte va agafant força”, expliquen, tot i no amagar les dificultats que suposa emprendre en aquest país, sobre tot quan es comença, fins al punt que expliquen que “ens costa més tot el tema fiscal que la mateixa activitat que fem”. Víctor Garcia i Joan Velasco creuen que encara és aviat per treure conclusions sobre la viabilitat econòmica del seu projecte, “però estem satisfets, malgrat que encara no podem dir que podem viure de l’activitat que fem” L’èxit d’algunes de les activitats que han dut a terme (“Els carrers de la mort” ha estat seguida per 600 persones), els fa pensar que el seu projecte té un gran potencial de creixement.

La majoria de les activitats han sorgit iniciativa dels dos promotors del projecte, però també han rebut encàrrecs de fer vestits a mida. És el cas de la ruta “Sederes en femení”, que els va encarregar el Casal de la Dona de l’Ajuntament de Reus. Per donar a conèixer les activitats i atreure públic, han basat tota la seva estratègia en una intensa activitat a les xarxes socials, tot i que també cal remarcar que la seva activitat ha tingut molt de ressò en mitjans audiovisuals, circumstància que els ha ajudat a donar-se a conèixer. La ruta “Els carrers de la mort” ha hagut d’ampliar la seva programació per la forta demanda que hi ha hagut. Això, segons els promotors del projecte, “demostra que la cultura interessa, que hi ha espai per a tothom i que la història es pot explicar de moltes maneres”. Un dels èxits de les rutes ha estat el combinar un relat amè, sense que això signifiqui una minva en la rigorositat històrica de les coses que s’expliquen en cada ruta. Per això, han contrastat els guions que utilitzen per a les rutes amb educadors, tant d’infantil, com de primària i secundària quan l’activitat està dirigida a les escoles. En el cas de les escoles, una bona part dels esforços de la gestió del projecte va dirigit a aconseguir ajuts que permetin que els centres escolars, “alguns dels quals són un reflex de la gran complexitat econòmica que vivim”, participar en les activitats. Això explica que per a les rutes es cobri un preu de 3 euros, quan a l’inici de l’activitat es trobava entre els 5 i 6 euros. Aquesta política de preus els ha permès que molta gent jove participi de les seves activitats, “especialment a les rutes nocturnes”, cosa que els satisfà de manera especial, “perquè demostra que la cultura interessa a tothom”.

Mentre assaboreixen l’èxit de les rutes actuals, en preparen de noves per poder renovar activitats. En aquest sentit, afirmen que “Reus té una història local molt potent, que en termes socials té elements comuns amb les poblacions de l’entorn”. De temes per explicar, doncs, no els en faltaran.