La Revista de Reus

La mort de l’escriptor Xavier Amorós, aquest dilluns a l’edat de 99 anys (a l’abril n’hauria fet cent) ha generat una pluja d’elogis del món cultural i institucional del país. Potser el més rellevant d’aquestes últimes hores ha estat l’anunci de l’Ajuntament de Reus que l’any que ve, el 2023, serà declarat Any Xavier Amorós. L’anunci no s’havia fet públic, però sí que s’havia parlat amb l’escriptor, que s’havia mostrat especialment il·lusionat per la commemoració, segons s’explica en nota oficial des de l’Ajuntament. L’Ajuntament ha lliurat a la família la bandera de la ciutat, perquè pugui lluir sobre el taüt durant la cerimònia de comiat, que serà demà dimecres a les 9 del matí.

Els elogis i valoracions de la figura de l’escriptor reusenc han estat molt nombrosos. L’alcalde, Carles Pellicer, ha dit que “hem perdut la veu que ha escrit la crònica de la ciutat d’una bona part del segle XX”.

El Centre de Lectura ha posat a disposició dels socis i ciutadans un llibre de condol. Amorós havia estat molt vinculat a l’entitat: Va ser-ne president els anys 1981 i 1982, i abans, entre 1972 i 1975, havia dirigit la revista de l’entitat, publicació indispensable per entendre l’evolució de la cultura local i nacional dels últims decennis. L’entitat 

La delegada del Govern al Camp de Tarragona ha dit que “hi ha persones, èpoques i ciutats que no serien el que són sense determinades persones, i Amorós era una d’aquestes persones úniques”. El compte oficial del Departament de Cultura de la Generalitat a les xarxes socials parla d’Amorós com “una figura de gran rellevància en l’àmbit cultural, social i polític de Reus i Catalunya, que va estimar com ningú la nostra cultura”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, és una altra de les personalitats que s’han fet ressò des dels seus comptes de la desaparició de Xavier Amorós, igual que han fet moltes institucions culturals del país. Una piulada de la regidora Montserrat Flores és especialment significativa d’entre les que han fet gent que havia conegut el poeta: Parla d’Amorós d’un “savi murri atent als detalls, sempre amb una paraula escaient per a cadascú”. 

Vida i obra

Reproduïm la biografia que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana té sobre l’autor reusenc, nascut el 7 d’abril del 1923:

Fill de Rodolf Amorós Cabré de Pradell de la Teixeta i de Maria Solà Miret de Maials. El seu pare era un dels tres propietaris de Las Américas, un comerç de teixits del carrer Llovera de Reus. Estudia el batxillerat a l'Institut de Reus i el darrer curs als Escolapis de Sarrià. El 1941 el seu pare mor i ell ha d'incorporar-se al negoci familiar. No pot dedicar-se a estudiar carrera universitària ni a la carrera de doblatge, que havia d'iniciar aquell any. Posteriorment sí que estudia la carrera de magisteri i obté el títol de mestre de català per la Universitat de Barcelona.

Freqüenta les tertúlies d'intel·lectuals a Reus (amb Joaquim Santasusagna, Bonaventura Vallespinosa, entre d'altres) i la tertúlia del notari Gramunt al Cafè Tarragona, amb Joan Antònio Guàrdias i Antoni Delclòs. Durant la postguerra, un cop reobert El Centre de Lectura de Reus, el 1948, s'integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors del grup "Amics de la Poesia", juntament amb Josep Maria Arnavat i Ramon Amigó (coneguts com "La Triple A"). Participa en trobades culturals clandestines, anomenades «maquis de la poesia», vinculades també amb Joaquim Santasusagna. En aquesta època també comença la seva relació amb figures cabdals de la cultura catalana del moment com Carles Riba, Tomàs Garcés, Josep M, López Picó, Francesc de B. Moll, Joan Triadú o Maria Aurèlia Capmany, entre d’altres.

Des de 1940 escriu poesia ininterrompudament. Aquests textos són recollits a Poemes inèdits de Xavier Amorós (1940-1959), publicat l'any 2000. Durant aquests anys escriu Història sentimental (1954), una obra de teatre que obté el premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza (Argentina) el 1956. L'any 1963 obté el Premi de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs - Bartomeu Rosselló Pòrcel en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. L'any 1964 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb Qui enganya, para. La seva poesia, Enyoro la terra (1961), Guardeu-me la paraula (1962) i Qui enganya, para (1964), parteix del noucentisme, posteriorment evoluciona cap al simbolisme i, finalment, va a raure en el realisme històric. Es clou en el moment en què podia començar a repetir-se. El 1983 rep el premi de Literatura Catalana de poesia de la Generalitat de Catalunya amb l'antologia Poemes (1959-1964).

Després d'una llarga etapa de silenci inicia la seva producció en prosa a mitjan dècada de 1980. El 1985 publica la novel·la històrica, nodrida en la realitat autobiogràfica, L'agulla en un paller, a la qual seguiran més memòries en forma de crònica novel·lada: El camí dels morts (1996), Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca, tres volums (2000, 2002 i 2004) i Plou, però plou poc (2007). Paral·lelament publica reculls d'articles periodístics.

El 1998 l'Ajuntament de Reus el nomena Fill Il·lustre de la ciutat i el Centre de Lectura el reconeix com a Soci d'Honor. Aquest mateix any és guardonat amb el Memorial Gabriel Xammar com a reconeixement de ser el referent, als Països Catalans, de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 14 de març de 2003, l'Ajuntament de Reus acorda per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca pública Central de Reus. L'any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any, la Universitat Rovira i Virgili el nomena Doctor Honoris Causa en reconeixement de la seva trajectòria com a lluitador per la democràcia en els anys del franquisme. L'any 2013, Pradell de la Teixeta, poble de la família paterna, l'anomena Fill Adoptiu. El mes de juny de 2019, El Centre d'Amics de Reus el nomena "El més amic de Reus 2018".

El seu fons personal està dipositat a l'Arxiu municipal de Reus i la seva biblioteca personal a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. L'Ajuntament de Reus li ha publicat l'Obra Completa en 5 volums. El darrer, l'any 2017, amb la col·laboració de la seva dona, Luisa Corbella.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Xavier Amorós mor el 18 de juliol de 2022 a l'edat de noranta-nou anys.