La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Festes

La Misericòrdia dels somriures

Crònica del vespre de Misericòrdia al Santuari

26/09/2021 | Per Francesc Domènech

Ara sí que es pot començar a parlar del retorn a l’activitat dels grups de cultura tradicional i popular. Hi ha limitacions, encara, però aquesta Misericòrdia ha suposat un gran canvi en relació a Sant Pere. Ahir es veien molts somriures pel passeig de Misericòrdia i pels voltants del Santuari.

Somriures del públic, que va ser molt nombrós durant la baixada dels Diables pel passeig, amb la sensació, fins i tot, que hi havia més gent que en anys normals. Potser són les ganes de festa, potser és la necessitat de recuperar la normalitat social, o simplement potser perquè era dissabte al vespre... Però el cas que s’hi va veure molta gent, fins a l’últim dels coets del castell de focs.

Somriures dels Diables, que van oferir una gran carretillada, després de dos anys en blanc, aplaudida amb ganes pel públic assegut a les cadires de la plaça, aquest cop menys buides que en altres actes de Festa Major que requerien d’entrada.

Somriures dels Xiquets de Reus, que per fi podien fer una actuació amb castells, tant al migdia, com al vespre, davant del Santuari. 3de7, 2de6, pilar de cinc i pilars de quatre de comiat, i a bon ritme, tot i que van començar tard (la puntualitat no ha estat característica d’aquesta Misericòrdia). Als castellera els toca fer rodatge, i preparar la diada del Mercadal, diumenge que ve, que pot marcar un punt d’inflexió en el procés de represa de l’activitat castellera.

Somriures també dels organitzadors, en comprovar la bona resposta ciutadana malgrat haver de suportar limitacions en forma de tanques, d’entrades exhauries i d’invents estranys que desdibuixen la festa per adaptar-se a la normativa de la pandèmia, que cada cop sembla més absurda. Al regidor de Cultura, Daniel Recasens, se’l veia satisfet, ahir. I l’alcalde, Carles Pellicer, patidor de mena, va fer d’agent de protecció civil demanant a la gent que s’apartés quan baixaven els Diables pel passeig, però també se’l veia satisfet.

No es pot cantar victòria encara, i val a dir que alguns dels grups del seguici no han somrigut tant, perquè no han actuat on voldrien i quan voldrien, però la normalització de la cultura al carrer va avançant. Misericòrdia s’ha obert més que no es va obrir Sant Pere. I Sant Pere, l’any que ve, s’hauria d’obrir més (molt més) que aquesta Misericòrdia que ha generat tants somriures.

Galeria fotogràfica