La Revista de Reus

En el moment d’escriure aquest reportatge, al calendari queden setze dies perquè comencin les Barraques i al local que l’AE La Mulassa té al raval Sant Pere, s’hi troben els representants de les 27 entitats de la ciutat que, del 20 al 23 de juny, tindran un espai al Parc de la Festa. Aplegats sota la Coordinadora de Barraques de Reus (CBR), una estranya barreja de persones, d’edats i d’interessos força diferents, es troben amb l’única intenció de celebrar plegats les festes de la seva ciutat. Una mostra més del valuós i variat patrimoni associatiu de Reus i de la seva capacitat de compromís.

Ara ja ben poca cosa queda per decidir. En la reunió d’avui s’han concretat els horaris definitius de les activitats paral·leles, les entitats s’han distribuït els horaris per sortir a enganxar cartells i s’han demanat voluntaris per estendre l’enganxada de cartells a altres municipis de la vora. Enrere queden vuit mesos de feina en els quals els dos membres de cada col·lectiu presents a la coordinadora han estat treballant en alguna de les vuit comissions en què es divideixen la feina.

“Molta gent no acaba de ser conscient de tota la feinada que hi ha darrere”, assenyala Hèctor Sancho. Fa vuit anys que és a la CBR com a representant de l’Associació Juvenil de Jugadors de Rol de Reus (AJJRR) i en fa cinc que és a la junta. Com a encarregat d’infraestructures, dissenya i coordina tot l’abastiment dels serveis necessaris per fer les Barraques i com a integrant de la comissió de distribució, controla i negocia les comandes de begudes per a les entitats. Una tasca de les poc agraïdes però que ell defineix com a “molt gratificant”, perquè, per Sancho, “les Barraques són una celebració de referència organitzada pel mateix poble de manera voluntària i això té molt de valor”. 

La coordinadora està oberta a tot tipus d’entitats i col·lectius sense ànim de lucre, sempre que estiguin actives. N’hi ha de culturals, juvenils, polítiques, sindicals, d’escoltes, esportives i d’altres de tota mena. Com a exemples: l’Associació Gent i Gossos, Joves Llibertaris o la Colla de Carnaval Farts d’Olla, que van entrar l’any passat; o l’Associació d’Amics del Vermut, el Ball de Diables, Joves pels Drets Socials, l’Associació Excursionista Catalunya de Reus i la Federació d’Associacions de Veïns de la ciutat, que, des d’aquest any, també tindran barraca. Valentín Rodríguez, president de la federació de veïns, pensa que “implicar-se en la festa és una bona manera d’acostar el moviment veïnal als més joves”.

Les primeres

Les de Reus van ser les primeres Barraques que es van organitzar al Camp de Tarragona i, encara que amb els anys també se n’han engegat en municipis com Tarragona o Riudoms, continuen sent amb diferència les que més públic atreuen. Aquest model de festa el trobem estès en diferents festes majors d’arreu de Catalunya i de l’Estat: des de les Barraques de terres gironines, a les Txoznas del País Basc, passant per les Casetas d’Andalusia. “Teníem 20 i 21 anys i vam anar a portar una proposta a l’IMAC perquè havíem estat a Girona i  Bilbao i volíem fer el mateix a Reus”, recorda Miquel Saperas. Amb el Toni Fullat representaven el Casal Despertaferro, que, juntament amb l’AE La Mulassa, la CGT, Kunst & Revolution i No Konforme, van ser les entitats que el 1999 van tirar endavant les primeres Barraques en la cruïlla entre el carrer de Ginesta i el final del carrer del Doctor Ferran, just al costat de les piscines municipals i de l’actual skate-park. 

La primera edició de Barraques es va organitzar en poc més de dos mesos. Entre d’altres, hi van tocar els grups de Reus La Padrina i Frisco, els Llunàtics del Priorat i Els Penjats de Tarragona. L’esforç i la bona voluntat de tots plegats, i una ajuda de l’IMAC que va servir per cobrir els equips de so, van fer possible una iniciativa que va costar d’entendre però que amb els anys s’ha convertit en un dels eixos de Sant Pere. Miquel Saperas indica: “Amb els mitjans que teníem la cosa no lluïa gaire, però va ser l’embrió d’una manera de fer”. 

La idea sempre va ser que les Barraques tinguessin un caràcter “alternatiu, perquè no les organitza l’Ajuntament sinó les entitats a través d’un procés obert, popular i participatiu”, tal com apunta Dídac Aluja, de l’AE La Mulassa, i un dels responsables de la CBR en aquells primers anys. El 2000 no hi va haver Barraques “per falta de temps i perquè volíem créixer” i el 2001 van tornar en un descampat on avui dia hi ha les pistes esportives del costat de l’skate-park, i amb Mesclat com a cap de cartell. Hi van participar una quinzena d’entitats i es va fer un salt estètic i qualitatiu tant en infraestructures com en l’apartat musical. 

Però en aquells moments Cultura devia veure tan “alternativa” la proposta que durant els primers anys programava concerts per a públic jove al centre de la ciutat a l’hora de les activitats dels col·lectius. Això no va agradar a les entitats i el 2002 van acordar no fer les Barraques i manifestar-se pel centre de la ciutat. “No tenia sentit que l’Ajuntament ens contraprogramés quan nosaltres érem part de la ciutadania, que volíem aportar el nostre esforç a la festa”, subratlla Blai Mesa, un activista cultural que llavors pertanyia a Kunst & Revolution i que aquell dia va llegir un manifest al Mercadal en nom de les associacions. Un any més tard, i coincidint amb el trasllat cap a Mas Iglesias a petició del consistori, ja es va adoptar l’actual model. Dídac Aluja indica que aleshores l’Ajuntament va veure que no calia duplicar esforços i que les entitats “podien gestionar un apartat del pressupost de les festes per programar una part dels actes lúdics adreçats a la gent jove”. 

L’aportació municipal és inferior als beneficis que s’acaben generant i que en altres actes de la festa van a parar a empreses privades. Des de la junta actual, Hèctor Sancho destaca: “El que es guanya va a parar a les mateixes entitats per poder organitzar activitats al llarg de l’any, i a la coordinadora per assegurar la continuïtat de Barraques”. Precisament com a encarregat de negociar amb proveïdors, ell és qui determina el marge de benefici que les associacions tenen per la beguda consumida i quina és la part que va a la coordinadora, depenent de les necessitats pressupostàries de cada any i dels diners que arriben des de Cultura.

Al llarg de cinc anys, l’escenari presidit pel Mas Iglesias va veure com les Barraques es convertien en l’acte més multitudinari de les festes mentre el trepitjaven artistes de cada vegada més renom. Des de Fangoria o Pastora a Soziedad Alkohólika o Obrint Pas, passant per Kiko Veneno o Saratoga, i per Antònia Font, Lax’n’Busto i Els Pets.Arriba el 2008 i l’Ajuntament no vol que les Barraques segueixin en una zona que es troba en ple creixement urbanístic. Proposen moure-les fins al polígon Mas de les Ànimes i les entitats es planten una altra vegada, però aleshores amb un pes dins la festa molt superior al d’anys anteriors. “Ja tenien els carrers del polígon condicionats perquè hi anéssim, però ens hi vam negar. Ens apartaven de la festa i obligaven a tothom a agafar cotxe”, explica Vanessa Cervera, la presidenta de la CBR durant aquella etapa. La cosa es va anar allargant i el mes d’abril, ella i la regidoria de Cultura signaven in extremisun conveni que proposava l’actual espai com a emplaçament després d’una mínima urbanització. I encara que el consistori no ha complert mai totes les actuacions pactades, les entitats van optar pel Parc de la Festa enlloc de fer valdre la clàusula de l’acord que preveia que si s’incomplia, “Ajuntament i CBR valoraran la possibilitat d’establir un altre espai, prioritzant el Parc de Sant Jordi”.

Ara, la coordinadora admet que se sent còmoda amb l’actual ubicació. Això sí, “s’està quedant petit i només pot acollir dues o tres noves entitats si no és que altres es donin de baixa”, tal com explica Marta Puig, l’actual presidenta. De fet, la coordinadora ja ha proposat, tant a aquest govern com a l’anterior, que es plantegi obrir l’altra meitat del Parc de la Festa en el cas que augmenti el nombre d’associacions interessades. A banda, pateixen perquè l’aportació municipal s’ha reduït en un 60 % des de 2010 i adverteixen que si la cosa segueix així, en un parell d’anys s’esgotaran els fons de la CBR i s’haurà de fer un pas enrere. 

L’incombustible Albert Pla, dos clàssics dels noranta dins el rock i el reggae estatal com són Reincidentes i Potato, el rock combatiu d’Eina, el hip-hop de Santo Machango, l’inclassificable Miquel del Roig  i els ritmes festius de Gertrudis, Búhos, Fastime o Txarango  –el grup revelació de la temporada–,  passaran aquest 2012 pel Parc de la Festa al costat de les sis bandes de la final del concurs Reussona, que des de fa uns anys se celebra a Barraques. “Passem un formulari entre totes les entitats per conèixer les seves preferències i a partir d’aquí mirem preus i donem forma a la programació”, apunta Albert Salvat des de la comissió de música. Ell és qui manté els contactes amb els grups o els seus mànagers i és qui fa d’intermediari entre la CBR, els músics i l’equip de producció dels concerts durant els quatre dies de Barraques. És un d’aquests molts membres d’entitats que, mentre nosaltres ballem veient un concert o fem cua per demanar una cervesa, preferiran anar amunt i avall per controlar que tot vagi com ha d’anar.

Reportatge publicat a la revista NW número 6 (Juny de 2012)