La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Patrimoni

El Reus de Pere Caselles

L'arquitecte Pere Caselles va dissenyar diversos edificis a finals del segle XIX i el primer terç del XX a la ciutat

02/08/2019 | Per Arnau Martínez

Pere Caselles

Pere Caselles

Home de tècnica, d’acadèmia i de càlcul estructural. L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1864-1936) va dissenyar la major part de les edificacions de finals del segle XIX i d’inicis del XX de Reus. Edificis públics i cases privades del centre, al mateix temps que va configurar la distribució urbanística de la ciutat. Va ocupar la plaça d’arquitecte municipal des de 1891 fins al 1930. De tendència conservadora, el 1936 va ser assassinat amb l’esclat de la Guerra Civil. Han passat els anys i l’arquitecte ha caigut en l’oblit. Enguany però, sense cap excusa, se celebra l’Any Caselles.

Pere Caselles passa per diversos moviments arquitectònics, ja que viu a cavall dels segles XIX i XX. Arrenca amb el racionalisme, als anys 90 del segle XIX, travessa la fase del modernisme de finals de segle fins als anys 1915-1920 i finalment treballa el noucentisme, “tot i que ell no s’hi va sentir massa còmode, era un eclèctic i tenia una formació acadèmica molt alta”, diu Anton Pàmies. “Feia la seva”, afegeix. Pàmies és el comissari de l’Any Caselles. Avui en dia és docent dels estudis d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull. 

De la mateixa manera que passa per diversos estils arquitectònics, Caselles viu diverses etapes polítiques. Des de la monarquia d’Alfons XIII, la Mancomunitat de Catalunya quan fa les escoles Prat de la Riba, la dictadura de Primo de Rivera moment en què s’encarrega de dissenyar les escoles que duen el mateix nom –actualment Escola Pompeu Fabra– i la Guerra Civil, quan és assassinat.

Façana de l'Estació EnologicaCaselles destaca com arquitecte municipal i com a arquitecte privat i és que aquell període va ser un moment de puixança econòmica a la ciutat i això es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis. En el vessant municipal, l’obra més important són les escoles Prat de la Riba (1910 - 1911) al costat del Mercat Central, i l’Estació Enològica (1907) al passeig Prim, actualment seu del Consell Comarcal del Baix Camp i de l’Institut Català de la Vinya i el Vi. D’escola també va fer la Rubió i Ors, no la que coneixem avui situada a la plaça Abat Oliva, sinó la seu de l’Arxiu de Reus fins al 2010. I va acabar l’escorxador de la ciutat, edifici que ara acull la Biblioteca Central Xavier Amorós.

En aquesta època també va començar l’església de Sant Joan que no s’ha arribat a acabar mai. De fet, la façana no existeix. Els plànols del temple d’estil neogòtic també preveien un campanar de planta octogonal de 35 metres d’altura. Pel que fa a obra religiosa, cal fer referència a la façana del santuari de Misericòrdia, un encàrrec del 1913 de la junta administrativa de l’església. L’arquitecte volia construir un nou pòrtic adossat davant l’entrada amb una volta capaç de suportar un campanaret. Amb una col·lecta popular només es va poder aixecar el pòrtic amb les columnes i la volta superior. No va ser fins als anys 90 que es fa la coberta plana aconseguint l’aspecte d’avui en dia.

 

Obra privada

L’obra privada de Caselles a la capital del Baix Camp la signava el seu col·lega Pau Monguió, l’arquitecte municipal de Tarragona. Aquesta és força nombrosa. Cal citar la Casa Homededéu al raval de Sant Pere 17-21, la Casa Tarrats al carrer Sant Joan 11 o la Casa Punyed al carrer Llovera 47-49. Aquests edificis s’inclouen en l’època floral de Caselles i la majoria d’ells es poden descobrir amb la Ruta del Modernisme. És un moment que l’arquitecte domina aquest estil i inclou elements florals i vegetals a les façanes, inclús rostres femenins.

La capital del Baix Camp era un dels motors econòmics i comercials del país i amb la puixança econòmica, Caselles també va edificar indústries com el Vapor Vell, la fàbrica d’olis i sabons Bertran al passeig Prim, la Casa Oliveres on s’hi feien gorres  –actualment el Museu del vermut– o la destil·leria de Cal Massó. En un altre àmbit, va esbossar la Palma a inicis del segle XX.

Caselles no firmava l’obra. “És una qüestió de deontologia professional. Els enginyers i arquitectes municipals no poden construir a la seva població”, respon Pàmies. Després d’acabar arquitectura, va fer cap a Terol per ocupar la plaça d’arquitecte municipal, però al cap d’uns mesos ja la va guanyar a Reus, on abans hi havia estat d’interí. Monguió firmava l’obra privada de Caselles i Caselles va signar alguna de Monguió a Terol, Tortosa i Tarragona. Un d’aquests casos és el Banc d’Espanya, l’actual seu del Museu Salvador Vilaseca. És complicat documentar l’autoria, però se sap gràcies a la tradició oral. Els plànols originals d’aquest edifici tenen una torre a la cantonada que no es va arribar a realitzar mai.

Un dels pocs projectes on es pot trobar la signatura del reusenc és el pedestal de l’escultura del general Prim a la plaça que duu el mateix nom. Ell va dissenyar els plànols, peça per peça de pedra calcària. I fins i tot s’han trobat cartes entre Caselles i l’autor de l’escultura, el barceloní Lluís Puiggener. Caselles també va fer el pedestal del monument al poeta Bartrina a la plaça Catalunya que va ser un encàrrec de l’Associació de la Premsa de Reus.


Obra a la comarca

A fora de Reus també es conserva obra. A la Selva del Camp hi té l’escorxador a la plaça de Sant Andreu i va reformar el Sindicat Agrícola al carrer Major. També li van encarregar la remodelació de l’escala del Casino, conegut llavors amb el nom de l’Ateneu El Lauro, però finalment el projecte es va adjudicar a Josep Roig amb un resultat final que recorda la proposta de Caselles. On sí que hi va aixecar el Casino va ser a Constantí gràcies a un encàrrec de la mateixa societat. 

De manera paral·lela, va intervenir en el cementiri d’Almoster i va capitanejar la reforma de l’ajuntament de Riudoms, amb l’escalinata central de marbre. I fins i tot, en un recull de premsa de l’època, s’anuncia un teatre de Caselles per a 1.500 persones –més gran que el Fortuny, per tant– a Móra d’Ebre que mai es va arribar a fer. 

Aquest no és l’únic projecte frustrat de l’arquitecte, també hi ha un Mercat Central nou al carrer del Batan. Havia de tenir una sola planta rectangular de 2.750 m2, comparable al mercat modernista de Tarragona de Josep Maria Pujol. I en una altra línia, havia de fer una escola de comerç a la plaça del Nen de les Oques, donant l’esquena a les escoles Prat de la Riba. Va ser una demanda de Joan Boquer, un empresari selvatà que va presidir la Cambra de Comerç de Reus entre els anys 1913 i 1936. Se’n conserven els plànols, “és un disseny molt acadèmic, amb una simetria total en un solar difícil com és una cantonada en forma corbada”, explica el comissari. Es desconeix el motiu pel qual no es va arribar a realitzar. Boquer va tornar a ocupar la presidència de la cambra del 1940 al 1946. Al mateix temps, va elaborar un avantprojecte de l’edifici de Correus a la plaça de la Llibertat. 

També té construccions més col·lectives. Amb la reforma de l’edifici de l’ajuntament, l’any 1923, Caselles “fa una lliçó històrica de l’arquitectura des del Renaixement fins a l’actualitat per justificar per què fa cada cosa”. Explica, per exemple, per què conserva la porta original del 1601. La casa de l’administració local havia de tenir una cúpula, “era un projecte molt ambiciós i havia de tenir un cost molt elevat que Reus no es podia permetre en aquell moment”, valora el responsable de l’Any Caselles. Llavors, els serveis de l’ajuntament es trobaven a l’institut Salvador Vilaseca perquè l’edifici del Mercadal estava en ruïnes. L’alcalde va manar que es repensés el projecte i el 1925 Caselles en va fer un de nou, més econòmic, que no es va acabar de materialitzar fins a l’arribada del seu successor amb alguns canvis. No és fins als anys 50 que s’acaba definitivament l’ajuntament. 


Urbanista

Finalment, cal no oblidar el vessant urbanístic. “Cada dos o tres anys es va fent un plànol de la ciutat i es pot observar les reformes que com arquitecte municipal imposava”, indica Pàmies. Per exemple, va ordenar l’eixamplament del tram final del carrer Ample o el pensament de ciutats jardí a la zona de darrere el Reus Deportiu, el barri dels Poetes o la urbanització Quintana a la carretera de Montblanc o el mateix passeig Prim com a continuació del passeig Sunyer. “També anava preparant el terreny perquè si en un futur hi havia demanda, la ciutat pogués absorbir nova població”, subratlla Anton Pàmies. D’aquesta manera va deixar esbossada l’avinguda de la Salle que va enllestir el seu successor, Antoni Sardà.  

En una altra línia, a partir de l’any 1930, quan es va jubilar, va fer moltes cases econòmiques als barris i urbanitzacions dels afores de Reus. “Són projectes ràpids i sense rellevància arquitectònica”, comenta el professor. “Comptant tots aquests, en 45 anys d’activitat, podem trobar uns quatre-cents projectes”, afegeix. També té masos com el Mas de Vilella  –ara dins el complex del col·legi Pare Manyanet – o al passeig de Briansó (Boca de la Mina), el Mas Gasull vora l’escola Mowgli o el Mas de Navàs a la Font del Lleó.

I un vessant més que a dia d’avui encara cueja. Pere Caselles va ser un dels impulsors de la presa del pantà de Riudecanyes. Durant l’expansió industrial del darrer terç del segle XIX, no hi havia suficient aigua a Reus i Caselles i va traçar l’arribada d’aquest recurs escàs a la ciutat. Pel que fa a aquesta qüestió, també va dissenyar els dipòsits d’aigua entre l’Institut Pere Mata i la Boca de la Mina, i va concebre la depuradora del Molinet, a l’avinguda Bellissens. Com a curiositat, la capital del Baix Camp va ser la primera ciutat en tenir depuradora d’aigües residuals a l’Estat espanyol.


Conservador

“Políticament era un conservador nat per la condició burgesa que tenia”, opina Pàmies. Caselles tenia formació, tocava el piano, pertanyia a la Reial Congregació de la Puríssima Sang, era soci del Centre Catòlic, del Círcol, i estava vinculat al santuari de Misericòrdia. Era un home de fe i religiós. Amb aquest historial, en el moment d’esclatar la guerra, van titllar-lo de reaccionari i el 27 de juliol de 1936, poc més d’una setmana després de l’esclat de la Guerra Civil, un piquet revolucionari va atansar-se al mas de Caselles, al terme municipal de Constantí, el van prendre i el van matar a trets a pocs metres de la residència. Abans havien anat a casa seva, a Reus i havien cremat part del seu arxiu i diversos mobles. 

Per un motiu o altre, fins a ara no s’havia fet cap reconeixement. L’any 1979, un ajuntament predemocràtic, va dedicar-li un carrer al costat de la plaça d’Hèrcules. Enguany se celebra el seu any, encara que no coincideix amb cap aniversari concret. El temps reconeixerà la seva obra. Ara, aixequin el cap i gaudeixin dels edificis de l’arquitecte oblidat que, al segle passat, va dibuixar la ciutat de Reus. 


Una selecció d'obres

(vegeu imatges al final d'aquest text)


Estació Enològica

Passeig Sunyer, 4-6 (1906-1909)

Era un edifici destinat a l’estudi de la vinya després de la crisi de la fil·loxera. No n’hi havia cap d’igual a Espanya i Claudi Oliveras va ser el director de l’equipament. Actualment depèn de l'Institut Català de la Vinya i part del complex està ocupat pel Consell Comarcal del Baix Camp.

És una mostra d’arquitectura industrial modernista. Caselles va deixar uns patis interiors per ampliar l’estació, però finalment no es va fer. L’edifici més destacat és el més alt, just a la porta d’entrada. Era l’habitatge del director.


Escorxador de Reus (Actual Biblioteca Xavier Amorós)

Carrer de l’Escorxador, 1 (1889)

Va heretar el projecte de l’arquitecte municipal Francesc Borràs, el seu antecessor. Caselles es va encarregar de la direcció de l’obra i el 1904 va fer una reforma. Gràcies a aquest projecte, però, va descobrir el funcionament d’un escorxador i anys més tard, va fer el de la Selva del Camp.


Casa Laguna

Carrer Monterols, 34 (1904)

La façana és el que té més interès, tot i que ara mateix està tapada per una bastida. Destaca el trencadís amb trossets de rajola de molts colors i elements vegetals. La particularitat de la casa és que només fa tres metres i mig d’amplada i és poc fonda amb un pis per planta. Segurament el senyor Laguna tenia el seu habitatge i els altres els llogava.


Casa Munné

Raval Martí i Folguera 2 (1904)

Fa cantó amb el raval de Jesús. Caselles va fer una reforma i va introduir una tribuna de forma cilíndrica. Destaca la pedra esculpida sobre la qual reposa la tribuna. Dins la casa hi ha pintures i enteixinats importants. És un edifici d’habitatges i es va construir uns anys després de la Casa Navàs.


Casa Grau

Carrer Sant Joan 32  (1910-1911)

Va ser una casa pel senyor Grau i la senyora Pla, una família noble que procedia de Riudecols. Els amos van estar a Bèlgica i fascinats per l’art nouveau, van demanar a Caselles que els hi fes una casa semblant. Cal fixar-se en les obertures de la façana principal i la pedra esculpida. 


Casa Anguera

Raval de Sant Pere 43-45 (1905)

Va ser una reforma de Caselles que coincideix amb l’època floral de l’arquitecte. A més a més de la simetria i les baranes de ferro forjat, cal contemplar la cornisa de dalt de tot en motius florals exòtics. És una intervenció que no està als plànols originals, però Caselles va voler afegir-la durant l’obra. 

 


 

 

Reportatge publicat al número 77 de la Revista (Desembre 2018). Si voleu veure el reportatge a la revista, la podeu adquirir, en format paper o digital al nostra quiosc virtual, en aquest enllaç: Revista número 77.

Galeria fotogràfica

Estació Ecnol`ógica, al passeig Sunyer, construïda entre 1906 i 1909.

L'antic Escorxador, coïnsttru el 1889, que avui cull la Biblioteca Central Xavier Amorós.

Casa Munné, al raval de Martí i Folguera, del 1904. És un edifici d'habitatges.

Casa Laguna, al número 34 delcarrer de Monterols (1904). Té una façana especialment interessant.

Casa Anguera, al raval de Sant Pere (1905).

Casa Grau, al carrer de Sant Joan (1910-1911)