La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | EXPOSICIÓ JOSEP TAPIRÓ

64 quadres de Josep Tapiró es poden veure al Museu en una mostra dedicada a l'artista

L'exposició arriba amb motiu del centenari de la seva mort

16/01/2014 | Per NW Revista de Reus

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha cedit per a l'exposició el quadre "Núvia berber".

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha cedit per a l'exposició el quadre "Núvia berber".

El Museu de Reus ha inaugurat l’exposició “Tapiró (Reus, 1836- Tànger, 1913) que es podrá visitar fins al 31 de maig. La mostra, que s’organitza amb motiu del centenari de la mort de l’artista, presenta 64 obres de Tapiró, moltes de les quals pertanyen a col·leccions privades i algunes d‘institucions museístiques, com les tres peces dels fons de l’Institut Municipal de Museus de Reus («Núvia», «Gnawi» i «Nens sota la porxada»). A més, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha cedit l’obra «Núvia berber», i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona l’aquarel·la «Noia italiana».

La mostra es divideix en dos cicles temporals, un primer bloc del 23 de gener al 5 d’abril amb obres representatives de tota la seva trajectòria, i un segon cicle expositiu, del 9 d’abril al 31 de maig, que repassarà sobretot l’etapa romana de Tapiró. Aquesta exposició és la primera gran activitat del Museu de Reus pel 2014, en què també hi haurà una mostra dedicada al general Joan Prim i Prats, i una altra sobre la Guerra de Successió. La mostra de Tapiró ha estat produïda pel Museu de Reus amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, i està comissariada pel professor d’Història de l’Art de la URV, Jordi Àngel Carbonell.

Tapiró, un gran artista del segle XIX

Josep Tapiró i Baró ha estat un dels artistes més significatius i reconeguts del nostre art vuitcentista. Les aquarel·les fetes a Roma entre els anys 1863 i 1876 van ser apreciades per l’estil virtuós i acurat. L’aspecte pintoresc i la convincent versemblança dels seus tipus populars li van portar l’èxit comercial. Més endavant, el 1877, esdevingué el primer pintor peninsular que va establir la residència a la ciutat de Tànger. Des d’aquest indret féu un acostament a la societat magribina, que en la pintura es traduí en un rigor realista, el qual de vegades convertí les seves creacions en veritables documents testimonials. Tot i rebre importants reconeixements internacionals i ser considerat un dels pintors orientalistes cabdals en l’àmbit internacional, des de la seva mort, i per raons diverses, ha sofert un oblit immerescut: a Tànger, a causa de la pèrdua del seu passat recent; a Catalunya, per l’allunyament del pintor durant gairebé quaranta anys i pel fet que una part important dels seus treballs es comercialitzaren al mercat anglosaxó, amb la consegüent dispersió per mig món. Justament, aquesta mostra retrospectiva, que es porta a terme quan ja fa un segle del seu traspàs, vol vindicar la gran vàlua de la seva obra, per tal que ocupi el lloc distingit que li correspon als annals de l’Art.

Josep Tapiró va néixer a Reus l’any 1836. De petit ja va manifestar una especial inclinació pel dibuix i els primers rudiments de la pintura els va aprendre amb el pintor reusenc Domènec Soberano, al taller del qual va coincidir amb Marià Fortuny, que era dos anys més jove i amb qui, des d’aleshores, va mantenir una forta amistat. Els estudis artístics va continuar-los a l’Escola Llotja, de Barcelona, i –a partir del 1858– a Madrid, on es va matricular a l’Escuela Superior de Pintura y Grabado, a més d’assistir a l’acadèmia particular de Federico Madrazo. Com el seu amic Marià Fortuny, a qui va salvar de morir ofegat al moll de Barcelona, es va instal·lar a Roma a partir del 1862 i es va integrar al cercle d’amics de Fortuny. Des de bon començament, Tapiró es va especialitzar en la disciplina de l’aquarel·la, tècnica en la qual va esdevenir un gran mestre. Les obres d’aquesta època són de temàtica costumista i descriuen l’ambient popular romà. És una pintura detallista, en què apareixen personatges populars: camperols, indigents, religiosos, dames, dones amb vestits tradicionals... Aquestes obres van tenir un notable èxit entre els marxants i els visitants de Roma, que s’enduien una visió pintoresca de la ciutat.

Fortuny va ser qui li va descobrir el nord d’Àfrica, en un viatge que van fer junts a Tànger l’any 1871. Després de la mort del seu amic, Tapiró hi va tornar un parell de cops i el 1877 ja hi establí la seva residència. A partir d’aleshores, la seva obra es va centrar en la descripció de la vida i de l’aspecte dels tangerins. Comercialment, el seu treball va tenir molt d’èxit en el mercat anglosaxó, per la temàtica orientalista i per la tècnica de l’aquarel·la, que tradicionalment gaudia d’un gran prestigi. A la seva ciutat adoptiva fou un artista molt reconegut, fins al punt que el carrer on tenia el taller s’anomenà Estudi Tapiró. Josep Tapiró va morir i fou enterrat a Tànger l’any 1913, però les seves restes van ser traslladades al cementiri de Reus l’any 1947.

Més de 37.000 visitants al Museu el 2013

Durant l’any 2013 el Museu de Reus ha organitzat 12 exposicions als seus diferents equiaments (espai Raval de Santa Anna, plaça de la Llibertat i Mas Iglesias). Entre les activitats que han tingut més públic cal destacar l’exposició «Fortuny, el mite», organitzada amb motiu de l’Any Internacional Fortuny Reus 2013, per la qual hi van passar més de 21.000 persones.
Amb vista a enguany, a més de l’exposició dedicada a Josep Tapiró, s’organitzarà una mostra dedicada a la commemoració de la Guerra de Successió de 1714, que donarà a conèixer com era el Reus de l’època, i una altra dedicada a la figura del general Joan Prim.

El Museu també té en cartera diversos projectes per renovar l’exposició permanent de prehistòria i món antic, i produir una nova exposició permanent dedicada a la història de la ciutat de Reus, ubicada a la primera planta de l’edifici del raval de Santa Anna.